Arxivar per Novembre, 2009

Assaig obert envers la proposta de Lakoff.

1. Fonaments socials i marcs conceptuals.

Vivim en una societat en la qual, des del meu punt de vista, el més rellevant és el fet de que es funciona damunt dels fonaments d’un esquema de manutenció parasitari resolt amb diferents formes de praxis i construït en forma d’un continuum piramidal. El problema principal sembla raure en una estructura relativament antiga (procedent probablement del neolític o abans) de suport de la pròpia existència humana, encara que sembla cert que el poder de determinats marcs conceptuals pot ser crucial degut a que retroalimenta i modifica la estructura. De fet som probablement la única espècie capaç de patir de forma real les seves pròpies abstraccions, això si, amb excessiva freqüència dins d’aquest esquema de supervivència parasitari piramidal.

Davant la qüestió que planteja George Lakoff en el seu llibre “No pensis en un elefant”, relacionada amb el poder del llenguatge com a eina de construcció de realitats i de debat polític, entenent que política significa tot allò relacional, la meva reacció espontània és la de preguntar-me si realment la tasca de canviar el nostre model de relació social entre nosaltres mateixos, homo sapiens sapiens, i entre nosaltres i el medi del qual formem part, pot començar per la qüestió lingüística o imaginaria. (més…)

Conclusions d’un debat en l’assignatura d’Història Moderna de Catalunya realitzat durant el mes d’octubre de 2008.

1. Decadència o crisi?

El període de la història de Catalunya denominat per alguns historiadors “Decadència de Catalunya” carrega diverses qüestions d’ordre historiogràfic que després del debat sostingut al fòrum i de les classes rebudes a l’assignatura semblen per una banda més interessants encara d’abordar i per l’altra més complicats del que ja en un inici em semblaven.

En relació a la denominació de l’objecte de debat segueixo pensant que la paraula decadència té trets excessivament polititzats que exalten històricament determinats factors que al meu entendre son elitistes i no expliquen ni de lluny la realitat històrica que probablement es va viure en el territori. El poder de la monarquia catalana, l’esplendor del comerç català i la expansió territorial del regne son, pel que sembla, els elements comparatius que generen l’aparició del terme, oblidant que segons la informació existent la situació de la població a peu de terra no sembla que fos esplendorosa, sinó que més aviat semblava empitjorar des de feia temps sota l’augment de la extracció fiscal i el control senyorial. (més…)