Incivilitzada

Avui, saps?
el Sol passa de llarg,
ningú no pregunta ni quin dia és,
més aviat diuen
quina nit és avui?
.
He baixat
a la llera de la riera
a confraternitzar amb tu hivern,
però quan t’acarono les galtes
ets fred, dur i altiu.
.
Ets marbre forjat
als forns més amagats del no-res.
Pedra, vidre, fragilitat?
Si fos per tu
no existiria ni el temps.
.
Una fulla d’àlber
em va dir ahir,
quan queia morta aquesta tardor
que tu has envaït
imprevisiblement,
.
que el temps no existeix
quan no passen coses,
i és per això que estic aquí amb tu,
humitejant els teus llavis
amb els meus dits.