Incivilitzada

Avui camino exhaurida
i em clavo els còdols
a les plantes dels peus,
no mesuro bé les petjades
i ensopego arreu.
.
No puc amb l’ànima,
i m’assec al teu costat
vell amic sense fulles,
i cerco els teus braços
folrats per la molsa.
.
Aquest sol fred i erm
em crema el moll dels ossos
quan resto allunyada
del teu brancatge
pèndol i resistent a les riades.
.
Com tu, jo avui,
sóc caducifòlia,
i em plau rebre
aquesta ombra foradada
al bell mig de la tardor,
quan tot just les fulles
s’ofeguen a la riera.