Quan em perdo
entre els retalls de les flors,
la meva ànima
queda en suspens
i mira amb indiferència
tots els senyals suïcides,
la negror autocompassiva,
la distància de la raó
amb el món real,
que esgarrapa i és verd,
que viu i mor
en períodes minsos,
però deixa una llum
que omple el poc món
que em queda a l’abast.
Incivilitzada 