Al fons del camí
en els trencants
on cal decidir
quina destrucció
és l’apropiada,
em trobaràs a mi
sense saber què dir-te
muda i callada
però expectant
sempre esperant.
No em diràs res
ni jo sabré què dir-te,
no sabràs que t’estimo,
no sabré que m’estimes,
l’orgull de les nostres
petites vides ferides
acabarà ensorrant
els darrers ponts
pels quals potser
tampoc hi havia sortida.
Al fons del camí
en els trencants
on cal decidir
em trobaràs a mi.
No sabràs que t’estimo,
no sabré que m’estimes.
No em diràs res
ni jo sabré què dir-te.
Incivilitzada 