La tardor enfiladissa
torna a enredar els circells
pels records estripats
i esgrogueïts per mil estius.
És ara quan desperto
d’un estiatge sec i llarg,
i de l’endormiscament
que em produeix la raó.
Ara arriba la vigília
dolça, solitària i lúcida.
La travessa cap als deserts
punxeguts d’hivern.
Primer serà el llit
de fulles agòniques,
la humitat dels núvols,
el groc dels fenassars.
Després vindràs tu
hivern estimat, roent,
amb tota la buidor
freda que m’acotxa.
La tardor enfiladissa
grimpa amunt pels peus
bruts de terra neta i molla
i arrela als ossos.
Incivilitzada 