No sempre m’interessa
la nitidesa a les coses.
Sovint acluco els ulls
i m’agrada somniar
panorames borrosos,
boirosos i imprecisos,
sense límits,
amb la pell oberta.
No sempre m’interessa
la nitidesa a les coses.
M’agrada que em grapegin,
amoixar i olorar,
rebre uns llavis humits
besant els meus roents,
sense límits
amb la pell oberta.
No sempre m’interessa
la nitidesa a les coses.
M’agrada molt sentir,
innocència al voltant,
assossec i alegria
de viure i de conviure,
sense límits
amb la pell oberta.
No sempre m’interessa
la nitidesa a les coses.
M’importa poca cosa
que se’m tombi el tinter,
i embruti aquests gargots
mentre la vida corre,
sense límits
amb la pell oberta.
