Us vull demanar perdó
per parlar massa del món,
i sobretot del fet inútil,
d’allò que no serveix de res.
Per a cap cosa tangible,
per a cap emprenedoria,
per a cap aventura comercial,
ni cap projecte de progrés.
Per a mi tot allò inútil
ocupa un buit preciós
que sovint és el pont
més ferm cap a la divinitat.
Tan sols allò inservible
m’agermana i equipara.
Jo tampoc serveixo per a res
i no goso exigir utilitarismes.
Les nostres inutilitats
són mediacions compartides
que ens indiquen els nodes
d’on ens nodrim d’univers.
Incivilitzada 