Avui finalment després d’un llarg trajecte soc ja al
DESERT.
L’amor es va ofegar en les fumeres de les meves
EMOCIONS.
Sentiments superficials i arestes volàtils colpejades pel
VENT.
Desert,
emocions,
vent.
Mentre compto grans de sorra m’entenc i puc saber
QUI SOC.
La llum dels astres m’acarona la solitud i em sé
BUIDA
Tampoc m’angoixo perquè demà el Sol em trobarà
SOLA
Qui sóc,
buida
i sola?
Tants anys d’amor en fals, però ja he tornat a aquells mons
ESTRANYS.
Contemplo els paisatges atapeïts de desitjos cecs i
FOLLS.
Que ja no van amb mi, perquè pertanyo al planeta del
No-AMOR.
Estranya,
folla
del no-Amor.
No estimo, ni odio, ni bordo,
només recompto els grans de sorra
amb la intenció de ser-ne un més.
Incivilitzada 