Avui tota despullada
em defenso de l’amor;
Les meves fulles mortes
reguen el sotabosc.
Llenço la meva pell
per aïllar-me del frec,
de la crua etzibada
d’un altre qualsevol.
Boixos, brucs i marfulls
tapen la cremor del fred,
un lloreret m’acotxa
i el riu canta tardors.
Demà arriba l’hivern
i ja no sé cap a on anar,
no demanaré cap plànol
per orientar-me enlloc.
Incivilitzada 