Incivilitzada

Encara tinc fiblades del Matagalls, però són les que em vaig fer de baixada; en un atac de joventut em va donar per baixar corrents. Els «runners» es van apoderar del meu cos. A aquestes edats córrer muntanya avall només es justifica si et persegueix la policia judicial per encàrrec del TC o alguna cosa així. Amb els genolls poca broma! I malgrat tot avui he decidit que era un bon dia per pujar a Sant Sadurní de Gallifa, i realment ho era! La meteorologia deixava la «luftmeer» radiant i visible i jo m’imaginava a mi mateix com un bussejador a pulmó lliure descendint a les profunditats del que Humboldt anomenava «oceà aeri» o «mar aeri», usant el mot en alemany que he deixat caure fa no res.

(més…)