El dia és gris i ventós. No em fa patxoca sortir de casa. Obro una mica la cortina de l’habitació i contemplo un cel cec, una massa blana i blanca. Des de fa uns dies em sento apàtica, però faig un esforç i abandono el llit decidida a fotografiar flors. No és el dia perfecte, l’aire bufa enutjós, el riu sembla fluir a l’inrevés perquè la seva superfície es mou en el sentit de les ventades, però en definitiva decideixo que no vull que els fets visibles m’immobilitzin. Em dic a mi mateixa; caminaré una mica, cercaré flors, i amb el meu supergadget protètic capturaré les seves freqüències. Flors lliures, flors al seu aire, flors sense test, flors sense sant jordis, veritables flors.
Arxivar per Abril, 2019
Caminar cercant alteritats
Posted: Abril 14, 2019 in Caminars diversosEtiquetes: Ciutat, Insectes, Monuments, Queer, Trans
Una de les coses que més m’atreu de les passejades per la muntanya, comparativament amb les de ciutat, és el contacte amb éssers tan diferents com les plantes o els insectes. De vegades quan he anat a caminar i he tornat amb un munt de fotos de flors, m’he trobat dones o homes, que em preguntaven amb un deix de sospita que perquè m’agradaven tant les flors. Jo no m’he amagat mai de dir que probablement perquè soc molt flor, però també és per la raó que deia; m’encanta l’alteritat. Em produeix goig i em meravella comprovar que hi ha éssers tan diferents de mi. Comprovar-ho és un miracle permanent. Per exemple, em puc quedar una bona estona contemplant aranyes. Són uns éssers que em fascinen. Sé que els puc contemplar amb tranquil·litat perquè no soc tan petita com per ser presa d’elles, però resulten éssers sorprenentment diferents i màgics. (més…)
Vagarejar en Walkabouts
Posted: Abril 12, 2019 in Caminar pel riu, Caminars diversosEtiquetes: Caminar, Francesco Careri, Riu Calders 0, Walkspaces
Avui estic al meu estimat riu de sempre. Intento caminar ignorant les nostres presències. El meu cap diu natura, natura, natura… Repeteixo aquesta ficció amb desig. Si veig un visó no li preguntaré la raó de per què és aquí. Hi ha tantes coses que són producte de les nostres presències! De vegades m’emmalalteix ser-ne conscient. Li dic al meu cap que calli i que es deixi passejar amb el seu cos dissident, com si fos el que és, una part més d’aquest últim.
Decideixo iniciar un dels meus humils “walkabouts” personals mitjançant els quals intercanvio sensacions amb comunitats llunyanes de forma cibernètica. Paraula aquesta de “walkabout” que vaig llegir al llibre de “Walkspaces” de Careri, i que segurament no significa un recorregut iniciàtic més o menys delineat que recorre un sistema geogràfic organitzat sobre la base de determinades llegendes, mites, senyals dels avantpassats o creences d’una comunitat, però és el que jo entenc. (més…)
Incivilitzada 