Podria dir que vaig caminar ja d’una manera constant quan vaig començar a anar a escola amb el meu germà gran o sola, i això va ser a pàrvuls, al Poble Sec, quan anava del carrer Cruz de los Canteros (actual Creu de Molers) al Parvulari Forestier ubicat una mica més enllà del Mercat de les Flors. Normalment en aquesta fase m’acompanyava la meva mare, o si la meva no podia alguna altra mare. Anàvem per la França Xica i després pujàvem un tram del carrer Lleida fins al parvulari. No era una gran travessia, però va ser quan vaig adquirir consciència de caminar per la ciutat. Hauria de ser pel 1966. (més…)
Arxivar per Mai, 2019
A l’home mascle
viril i homenot
homuncle gegantí
testosteronitzat
li falta la costella.
Costella de mi,
ni home ni dona,
quan Déu em creà
m’arrencà l’home
i em va fer queer.

