Aquest dissabte vaig esmorzar amb un article d’un tal Jonathan Littell publicat a l’Ara i nomenat pomposament “Ja estem en guerra”. Aquest paio probablement és tan especialista d’allò que parla com jo. Ha voltat uns quants anys per diferents països en guerra i és definit a l’Ara com a cineasta i escriptor. Forma part d’una campanya que vivim els darrers dies dirigida a convèncer als que no pintem res de què cal guanyar la guerra a Putin, i que per a tan magnífica causa Alemanya s’ha de fer l’harakiri amb el gas rus i els europeus ens hem de sacrificar.
Evidentment, jo no defenso l’agressió russa. Crec que a hores d’ara ja no hauria de ser ni necessari aclarir aquestes coses, però la realitat demostra que no hem millorat gaire en comparació a fa anys i panys. La propaganda de guerra segueix sent la propaganda de guerra. Aquest individu i altres parlen de les atrocitats i crims de guerra que Putin està cometent o va cometre, i fins i tot n’hi ha que juguen amb la hipòtesi de dur-lo al tribunal de la Haia.
Per a mi hi ha dues coses que no es diuen en aquest i altres articles; la primera és que efectivament ja estem en guerra, però des de fa dècades. La nostra societat occidental (i parlo de l’occidental per no fer com altres que només parlen dels altres i mai d’ells) està en guerra amb els migrants, amb els pobres, amb les dones, amb la gent treballadora en general, amb el medi ambient, amb els països que tenen la mala sort de tenir recursos preuats. Els bancs per exemple fa anys que estan en guerra amb la gent gran, amb la gent treballadora, amb el bé públic en general. Les grans corporacions tres quarts del mateix. I és una guerra que cada dia que passa va a més i que provoca morts i misèria.
La segona qüestió és que posats a parlar del Tribunal de la Haia crec que hi ha una cua interminable de gent que hauria de passar per allà. Si ens remuntem a la guerra del Vietnam la llista de dirigents dels EUA, França, Regne Unit i altres països similars generaria un col·lapse judicial. Vietnam; és clar, allò va passar als 60 i ja deu ser “aigua passada”, oi? Crec que després de la Segona Guerra Mundial ningú va fer una guerra tan criminal com aquella i espero que ningú la faci mai més semblant. Però no cal anar tan lluny per recordar els crims de guerra a l’Iraq, denunciats per Chelsea Manning a Wikileaks. En aquest cas paradoxalment el que han fet els governs occidentals és processar als denunciants. Vet aquí el significat del Tribunal de la Haia vist des del punt de vista dels nostres governants i columnistes subcontractats. Per cert l’autor del pamflet va estar a l’Afganistan, però no comenta res amb relació als crims que allà es van cometre durant anys. Jeremy Scahill a “Guerres brutes” explica molt bé tot això que oblida l’autor, però només és la punta de l’iceberg.
Em remou les tripes veure el cinisme d’aquesta gent. Gent que descobreix qui és Putin només quan els hi toca el voraviu dels interessos o que només ho fan quan els hi dona instruccions l’OTAN (altrament EUA). Tot el que passa a Ucraïna s’ha estat cuinant a consciència durant molts anys i ara pretenen que les víctimes de les seves guerres socials fem causa amb les merdes que el poder cou d’amagat. Per mencionar un petit detall a tall d’exemple, quan es va fer el referèndum de l’OTAN a Espanya (jo vaig votar no) ningú ens va dir que EUA es plantejaria instal·lar armes nuclears tàctiques a Polònia. Aquesta gent fa i desfà sense preocupar-se de nosaltres, i quan ho fa aneu amb compte perquè d’una manera o altra és perquè comença a considerar-nos carn de canó. No els mou cap ètica, ni cap principi relacionat amb els drets humans i si no pregunteu al Iemen que fa EUA i el Regne Unit allà, o pregunteu-vos quins amics té el psicòpata i assassí del Duterte.
Efectivament, estem en guerra, però des de fa dècades, ja que aquesta societat capitalista patriarcal no ha sabut mai no estar en guerra, necessita estar-ho sempre.
Incivilitzada 