Avui al riu passaven moltes coses; un gran rave organitzada a ple dia per moltes granotetes que feien tant soroll que ja no paraven atenció a la meva proximitat. Així i tot, m’he apropat sigil·losament seguint els corriols que fan els senglars i les he escoltat amb cura per poder gaudir de les seves veus. Potser era un rave, però també podia ser que fos un gran debat granotenc en el que es parlava amb certa impotència de què es podia fer amb la humanitat. (més…)
Arxivar per Mai, 2022
Nevada al riu i rave a ple dia
Posted: Mai 7, 2022 in Caminar pel riuEtiquetes: Aigua, música no humana, Riu Calders 0
0
Totes les primaveres se m’escapen entre els dits i em dic a mi mateixa que la següent l’he d’aprofitar millor. Hauria d’aprendre a gaudir de la resta d’estacions una mica més. A l’hivern m’ho passo prou bé veient el gel i les vitrines plenes de regals glaçats que mostra el riu, però l’estiu m’apaga l’ànima, i el riu, per on tant m’agrada caminar, entre el potineig humà i la calor s’esmorteeix i converteix en un xaragall allargassat. Me l’estimo el riu, però he de reconèixer que de vegades li trobo a faltar una mica d’esma i aquesta primavera ha anat molt justeta d’aigua. És quasi com si patís la mateixa anèmia crònica que jo. Penso en que bonica és l’aigua i el poc que la cuidem; es fa gel, es fa neu, es fa vapor, es fa mar, gotim a les teranyines, es fa cos dins nostre… que faria jo sense l’aigua!
Totes les primaveres se m’escapen entre els dits i em dic a mi mateixa que la següent l’he d’aprofitar millor. Hauria d’aprendre a gaudir de la resta d’estacions una mica més. A l’hivern m’ho passo prou bé veient el gel i les vitrines plenes de regals glaçats que mostra el riu, però l’estiu m’apaga l’ànima, i el riu, per on tant m’agrada caminar, entre el potineig humà i la calor s’esmorteeix i converteix en un xaragall allargassat. Me l’estimo el riu, però he de reconèixer que de vegades li trobo a faltar una mica d’esma i aquesta primavera ha anat molt justeta d’aigua. És quasi com si patís la mateixa anèmia crònica que jo. Penso en què bonica és l’aigua i el poc que la cuidem; es fa gel, es fa neu, es fa vapor, es fa mar, gotim a les teranyines, es fa cos dins nostre… que faria jo sense l’aigua!
Hi ha moltes espècies que són liderades per aquells individus que més criteri tenen per enfortir la comunitat i es caracteritzen per això; saber prendre decisions encertades que beneficien a tothom.
Incivilitzada 