Avui el riu feia pena. De fet, algunes parts han desaparegut. Porto pocs anys per aquests llocs, però en els darrers 12 mai havia vist desaparèixer el Torrent de la Fàbrega just a l’inici de l’estiu. El canvi climàtic no va de “farol” i aquest any es fa notar amb força. La primavera per a mi aquest any quasi no ha existit; el fred se m’ha fet llarg i quan començava a assaborir-la una mica, la calor ha aparegut impetuosament en ple mes de maig.
Algunes flors es deixen veure en alguns racons on s’aguanta una mica la humitat, però llocs que per aquestes dates eren prat s’han convertit en terrals erms. Mentrestant aquests dies una polèmica es feia viva als pobles; la de si els petards si o els petards no. Alguna gent exhibeix les tradicions com a defensa per a justificar la “petardada” i el llançament de coets amb uns boscos al costat que semblen polvorins.
Ai! Les tradicions sempre s’exhibeixen quan es defensa alguna cosa que grinyola; els braus, la cacera, el “petardeig” santjoaner… Però també era tradició que per primavera plogués i que ara els rius baixessin amb aigua i, en canvi, aquesta fresca tradició s’ha esvaït, i faríem bé de ser conscients que alguna cosa grossa va de mal en pitjor, adaptar-nos i prendre mesures.
Al meu poble l’ajuntament va restringir de forma rellevant el “petardeig”, però és clar, després no hi ha recursos per a fer que les ordenances es compleixin i tot queda més en dissuasió que altra cosa. Mentre, la Generalitat, que potser hi podria fer alguna coseta més, dormisqueja o mira cap a Pamplona. Els bombers alerten que cal aplicar polítiques enèrgiques per gestionar la massa forestal que tenim en un estat més aviat de deixalleria, però el nostre govern va en el sentit oposat; retalla la cosa pública. Sortim d’una pandèmia, però retallar en la salut pública és tendència. Està el bosc que fa por, però ens preocupem de les olimpíades d’hivern. Sort que som patriotes!
Us deixo amb una flor de plantatge que ha tingut la sort de trobar un raconet frescal, amb el torrent de la Fàbrega tot sec, amb les aigües mandroses del riu Calders per on baixen alguns crancs americans agonitzant, i que em fan pena malgrat que siguin “espècie invasora”.
Alguns naturalistes estan atrafegats seguint el rastre de la gran amenaça de les “espècies invasores”, però tot sembla indicar que amb aquestes sequeres ben aviat serà impossible que les autòctones puguin viure on ho han fet durant segles.
Flor de plantatge
Torrent de la Fàbrega
Cranc americà agonitzant
Incivilitzada 