Probablement, les darreres pluges han estat insuficients per sadollar les necessitats energètiques i d’aigua de la nostra societat, però almenys a mi m’han aturat el procés de desterritorialització que vivia aquestes darreres setmanes.
M’ha sabut greu comprendre que l’aigua és cabdal per a mantenir els meus vincles amb el meu racó preferit del riu Calders, però no hi ha dubte que és així. Des que vaig veure el riu aturat i que la calor era mortífera que no tornava a passejar pel meu lloc preferit.
Aquesta zona m’ha arrelat i s’ha apropiat d’una part important del meu ser. Quan el riu es va aturar vaig començar a dubtar. Em vaig esforçar per mantenir el vincle, però se’m feia molt dur. I a poc a poc l’estava perdent. Migrava buscant altres racons més frescals on poder escoltar la cantarella de l’aigua.
Avui el riu torna a ser viu. No hi ha ràpids ni cascades espectaculars, però l’aigua corre i això em territorialitza.
Riu Calders (Al quatre)
Riu Calders. Indret del bernat pescaire que fuig.
Incivilitzada 