No voldria que se’m malinterpretés. És evident que el català és un poble perfecte. De totes maneres aquests dies m’ha inquietat veure el que ha passat amb el pessebre de Perpinyà. L’alcalde d’aquell poble de la Catalunya “francesa”, que sorprenentment és ultradretà, va posar un pessebre a finals de novembre a dins de l’ajuntament amb tots els seus elements imprescindibles perquè no es pugui dir que es tracta d’un pessebre animista, ateu, budista…
El govern francès, que enmig de Nadal va i se li acut ser laic, li ha exigit que retiri la cosa cristiana del recinte públic, i el batlle amb “pit i collons” l’aguanta fins al 2 de gener perquè al·lega no tenir personal tècnic especialitzat en retirada de pessebres (si teniu l’especialitat ja sabeu on trobar feina), i perquè diu també oh-sorpresa-no-m’ho-puc-creure, que és una tradició, i que és cultura pròpia, i totes aquestes coses que també es diuen quan es torturen animals per fer festa en aquests mateixos llocs, però que per exemple no es poden fer servir per deixar de pagar l’IBI o l’IVA que crec que durant mil·lennis no es pagava. Ah! La tradició! Refugi per a defensar qualsevol merda, amb la condició que no recordem qui dimonis va ser qui va instaurar el costum ni quan…
En fi, catalans i catalanes perfectes, compte quan aneu per aquells verals perquè hi ha alguna cosa per allà que grinyola, i que potser els nostres avis que van travessar el Pirineu, buscant infructuosament refugi dels feixistes i van acabar en camps de concentració (i molts en altres d’extermini després), ens podrien explicar millor, quan tot aquell territori pertanyia a aquella cosa infecta nomenada Vichy.
Aquesta història tindria dues moralitats com a conclusió; una que vigilis també el nord que no només t’ha d’espantar el nyord, i l’altra que si la tradició d’un poble ha estat fer alguna cosa de pallussos el millor que pot fer aquest poble és deixar de fer aquesta cosa fotudament pròpia de pallussos.
Incivilitzada 