Em fa l’efecte que amb aquest deix de galvana que em domina i amb tantes ganes de xerrameca serà difícil que arribi a temps a veure els lliris de neu per allà sota el Puig Rodó. Sembla que hi hagi temps, però surten a finals de gener i tal com vaig faig poca via. Fa res que entrava a la Vinya de l’Onclo, un tros que quatre anys enrere calia evitar i vorejar per no trepitjar els cultius de secà que hi havia o que es preparaven, però que roman sense conrear. Crec que les sequeres d’aquests dos anys han complicat molt el que ja ho era en temps millors.
D’aquest espai vaig a petar a un altre gual on molt a prop hi ha una mena de represa. Fa uns anys passava pels graons de la represa a l’altra banda perquè el gual baixava amb prou aigua per a obligar-me a descalçar. Ara ja no és així; algunes motos van passar per la represa i van esvalotar la bardissa i, per contra, al pas on m’havia de descalçar el riu és més baix i, per tant, és practicable saltant per les pedres.
Un cop travesso el gual segueixo una mica el riu i vaig a unes petites banyeres on m’havia remullat altres primaveres. La clau era fer-ho entre que acabava el fred i que naixien els crancs de riu. El terreny d’aquest riu és calcari i dona closca als crancs, i més o menys quan s’apropa estiu comencen a aparèixer arreu. Llavors fa calor, però el riu està més baix i és farcit d’aquesta gent. Ells no tenen gens d’interès a barallar-se amb mi, però sempre pot ocórrer un accident i les picades són de mal pronòstic.
Per banyar-se cal fer-ho abans que surtin els crancs, quan la primavera du aigua i aprofitar dies assolellats per recuperar-se ràpid de la fredor de l’aigua.
El paisatge alterna zones amb gatells i altres amb pollancres i àlbers fent un bosquet de ribera humil, però amb suficient entitat i en aquest punt si vols seguir riu avall cal fer una volteta i pujar com si anéssim cap al Llucià. La pista puja cap al sud i passa per una cabana de pedra seca, gira a l’esquerra i després torna a baixar cap al riu. Aquest és el camí que jo conec, però és possible que hi hagi alguna altra alternativa per la banda oposada del riu. Des de la Vinya de l’Onclo fins per aquí tot el camí està vigilat d’una manera una mica intimidatòria per la construcció del Llucià i la seva església vella.
Caseta a la Vinya de l’Onclo
El Llucià en obres.
Mur de pedra a una feixa sense llaurar a la Vinya de l’Onclo
Creuant el gual que duria al Llucià i veient al fons restes d’una antiga resclosa.
Antiga resclosa o enginy similar.
Petits gorgs riu amunt.
Incivilitzada 