Incivilitzada

Em ve el record de com vaig intentar descriure el meu domicili desitjat mentre pensava en aquest lloc i intentava imaginar el meu món ambicionat des de petita;

Casa meva no és exactament meva; és a on estimo, és a on visc, és on m’estimen, és on viuen. És un raconet a prop d’un riu petit, però ric en aigua, on hi ha uns gorgs acollidors, rodons, en forma de cor, on el sol toca força, però també hi ha raconets a l’ombra on gaudir de la frescor de l’aire que hi passa. Un dels meus entreteniments principals és banyar-me als gorgs nua i nedar lentament d’una banda a l’altra o relaxar-me, flotant, mirant amunt a les capçades dels àlbers o dels pollancres que rodegen el riu. Les fulles llueixen amb els raigs del sol i les dels àlbers fan pampallugues amb les seves cares argentades.

Els sabaters passegen pel riu en grups, hi ha granotes petites i grans, ànecs de coll verd que no s’espanten per la meva presència i peixos molt bonics que passen per sota meu. L’aigua és fresca i el meu cos quan s’hi submergeix es tiba tot excitat i amarat de sensualitat. El sol m’estima, l’aire m’estima, l’aigua m’estima i m’acaronen i em fan petons. Sovint hi ha moments que el meu cos es desferma i es fa univers.

Visc en una casa que la fan els arbres amb una petita balma al costat. Mai fa massa fred aquí, però sí que hi ha pluges. Pluges que frueixo damunt meu sense cap paraigua. La pluja també em fa milers de petons i m’abraça el cos despullat. A la nit puc dormir sota la lluna o els estels tota nua, o amb un llençol fi per damunt meu, o si em plau cercar més recull, dormo dins la balma al costat d’un foc que faig amb llenya vella i seca.

A casa no hi ha portes, només hi ha cortines de fulles que pengen dels arbres, i als voltants hi ha moltes flors diverses de colors vius i amorosits. Jugo molt a conèixer les flors, una per una, amb els seus noms de veritat. També hi ha llops, gats salvatges, cabirols que no tenen por de mi i es deixen acaronar. Els gats tenen una panxa suau i agradable i els agrada que els hi faci moixaines. Els llops es deixen abraçar i em llepen els braços.

Molt a prop hi viu una amiga a qui estimo molt, i quan estem junts ens fem milions de petons. Ella m’explica moltes coses màgiques de la natura que són meravelloses. Ella és a vegades ell, i jo a vegades soc com ella. Ens abracem, fem l’amor. De tant en tant jo soc dona i de tant en tant home. Tot se’m barreja, però estimo i ella-ell m’estima. Els nostres cossos juguen i ens fem l’amor amb delicadesa. Ens fecundem enmig d’un mar de petons maragdes, roses, liles… Els petons són el nostre joc preferit, però també anem junts a conèixer flors o a banyar-nos al riu. Juntes mengem fruita dels arbres i ens agraden molt les cireres, les prunes, els préssecs… perquè a prop hi ha molts fruiters silvestres que donen uns fruits deliciosos.

Al riu l’aigua és cristal·lina i es pot veure el fons, i en un racó hi ha una esquerda de la qual brolla aigua calenta en un xorro molt generós que ens fa massatges al cos quan volem. De tant en tant la sal a les nostres pells nues crida l’atenció d’uns peixets que venen a llepar-nos la pell.

A la nit el cel és farcit d’estels i entre petons i petons ens entretenim a dir els seus noms. De bon matí els ocells ens desperten a poc a poc amb les seves sofisticades melodies i deixen entreveure els seus cossos de colors lluents, daurats, argentats, grocs cridaners.