Incivilitzada

Abans de seguir cap al Rubió em vull esplaiar una mica amb cabòries que tenen lloc en el tram previ, una mica abans d’arribar al Blanquer. Allà explicava com a Pertegàs apareixia una necròpolis amb tombes de l’antiguitat tardana dels segles VI a VIII dC. Aquest període que va de la crisi de l’imperi romà fins a l’aparició del Carolingi l’any 900 sembla que va dur moltes innovacions.

Costa imaginar com es vivia en aquells temps a un lloc com Pertegàs. La sensació d’aïllament que em ve al cos com deia és subjectiva i producte del constructe cultural de la nostra actualitat.  Ara em sembla un lloc molt perdut, però llavors no crec ni que hi haguera consciència del que era remot o no, ni del que era allunyat del que ara considerem ciutats i, per tant, els nuclis poblacionals centrals. Es vivia allà i prou.

Van ser els assentaments on ara hi ha les masies el que en aquells temps servien d’habitatge a aquelles gents? Llavors es veu que es coïa pa, es premsava raïm i oliva, es feien ganivets, podadores, destrals de ferro… La conquesta del Nord d’Àfrica per Bizanci va restringir el comerç internacional i diuen que això va potenciar el mercat domèstic i les produccions locals. Hi havia ovelles, cabres, vaques, conills i altres animals coneguts. Els llocs podrien haver patit lleument l’ocupació romana amb població local rural dispersa. La decadència romana dels segles VII i VIII devia possibilitar que progressivament l’economia rural prosperés fins a arribar a l’apogeu dels segles X al XIII.

Quan estudiava història a la UB, carrera que finalment no vaig poder acabar, les professores de medieval ens explicaven que aquells temps van atorgar un cert alliberament als camperols perquè la transició entre l’imperi que davallava i l’aparició del feudalisme va permetre viure amb menys pressió fiscal, o per dir-ho de forma més planera, amb menys extorsions per part de la gent armada d’un bàndol o l’altre.

Enrich i Pedraza expliquen en relació amb l’assentament rural de l’antiguitat tardana de Castellfollit del Boix que “en el decurs del llarg procés d’afebliment de l’esclavitud antiga les antigues vil·les romanes devien iniciar un procés d’alliberament de força de treball, ja que havien perdut el seu sentit a conseqüència del declivi del comerç exterior, de les comunicacions i de les ciutats. Ja no era tan necessària una producció d’excedents per a un mercat en el qual els productes manufacturats eren ja molt escassos. Aquest fenomen podria haver creat petits llogarrets, de tres o quatre famílies.”

Bé, és una manera d’explicar-ho i és difícil fer conjectures d’uns temps tan llunyans, però sí que sembla que la productivitat interna va créixer i no va ser precisament a conseqüència de cap iniciativa imperial o centralitzada. Més aviat va semblar producte de l’alliberament temporal de la pressió de les classes extractives entre períodes.

De la intervenció arqueològica de la Necròpolis de Pertegàs a la web de l’Ajuntament de Calders en el seu apartat de patrimoni realitzada per Folch i Gibert, hi ha una memòria molt recomanable. Sigui com sigui és realment interessant barrinar i intentar entendre com era la vida d’aquelles gents de Pertegàs.

Tomba de la Necrópolis de Pertegàs en l’estat actual.

Tomba en excavació.