1.15 Sant Andreu

Posted: gener 16, 2023 in Camins
Etiquetes: Riu Calders 1

Aquest tram era de sender fins al gual del Rial del Mestre Jan. Fa uns anys algú va destrossar bona part del camí per tallar mitja dotzena d’arbres i va convertir els corriols d’aquella part en una més de les incomptables pistes que hi ha per aquí.

Des de la Font de Bellveí, que llavors tenia aigua, encara que possiblement ja estava contaminada de purins, el sender va per la vora esquerra del riu amunt i passa per un grup d’àlbers preciós, on n’hi ha un que per a mi ha de ser el nucli; un arbre enorme al qual m’encanta acariciar-li els característics ulls que fa a l’escorça sempre que passo pel seu costat.

Quan fa anys vaig veure la destrossa que havien fet amb aquell horrible tros de pista el primer que vaig fer va ser córrer per comprovar que si us plau no haguessin tocat els àlbers i vaig sospirar alleugerida en veure que no; que allí estaven imponents i bonics. Són una família màgica.

Algun estiu quan la calor és infernal i passo per aquí m’amago dins de les galeries d’ombra que fan els àlbers i pollancres junts, i em poso a remull dins del que queda de riu. Ara tots els arbres de ribera són sense fulla, avui fa molt fred; 4 graus a les 12 del migdia i tot fa una altra fila.

De sender comprovo novament que en queda ben poc. Els matussers que van fer la pista no van cuidar les interseccions amb el sender de tal manera que l’entrada al tram que en queda és colgat de terra i troncs tallats. És una mostra més de l’esperit que regeix a aquests propietaris; venir, arrencar el que sigui que els interessa i deixar-ho tot tal com queda. No mostren gens d’estima pel que des del que el codi humà diu els hi “pertany”.

Aquí dona per parlar del concepte “pagès”, que es fa servir molt com a súmmum de la productivitat i de pilar de la subsistència humana. Poc se’n parla dels jornalers que treballen per a molts pagesos, aquells que no tenen tractor per a treure a passejar per protestar i que molts d’ells no tenen ni papers. Mai es pot generalitzar i segur que hi ha algun pagès honest, però a mi per exemple quan escolto coses com allò dels “guardians de la terra” no puc evitar cagar-me en tot. En aquesta zona del Moianès el pagès és un senyor amb diners que es dedica a rebentar el camp, a plantar-hi biocombustibles o altres merdes, a emplenar-ho tot de purins i després ho combina amb matar animals salvatges i comprar motos de trial als seus fills perquè es distreguin fent de “guardians de la terra”.

Jo vaig treballar al camp 3 anys i els mesos d’hivern de novembre a març treballava 14 hores al dia i lliurava només diumenge a les 11 del matí després de munyir les vaques. Quan acabava el mes del sou em quedaven vint duros per fer unes cerveses al poble del costat al qual havia de baixar en autoestop, perquè em descomptaven el menjar i l’allotjament. L’amo sí que tenia tractor per treure’l a passejar, i un de ben car.

Arribo a Sant Andreu. És un cúmul de runes, i des d’allà es contempla la Resclosa. La Resclosa fa un racó estrany, molt deixat per tot i tothom. La combinació d’acció humana i natura generen una mescla rara. Quan de vegades he baixat al peu de la Resclosa m’he sentit en un lloc desconfigurat. Els humans li treuen el profit just i la natura intenta revertir la situació amb el seu caos, però no ho aconsegueix del tot.