En veure la roca del visó m’han entrat ganes de dedicar-li un espai a aquest ésser tan criminalitzat. Es diu que cal exterminar-lo allà on sigui, entre altres coses, perquè transmet una malaltia aleutiana a altres mustèlids.
Les granges de pelleters van ser la causa de l’alliberament de milers de visions que es van expandir per diferents indrets de l’estat. Versions especistes inculpen a activistes animalistes, però la 1a gran fuga la va provocar una empresa pelletera el 1990 a Terol en fer fallida. Abans dels seixanta ja va haver-hi fugues a petites explotacions de Segòvia.
Sense negar que tota introducció d’una espècie forastera en un lloc nou comporta un impacte substancial (sobretot si s’hi acomoda) cal considerar altres coses que fan que darrerament tothom molesti; una és que hi ha llocs com el riu Calders que en l’àmbit de biodiversitat han estat malmesos prèviament per l’acció humana, de tal manera que l’aparició d’espècies “exògenes” és un factor posterior a la degradació del medi.
L’altra és que en una civilització capitalista i colonial basada en criteris arbitraris com la propietat privada qualsevol animal salvatge amb una mica d’entitat o es converteix en negoci o molesta. Actualment, “molesten” llebres, cérvols, senglars, llops, daines… Els animals no entenen les nostres lleis i ves per on han de viure, i per tant no les respecten. Alguns destorben perquè no són “autòctons” i generen canvis en la biodiversitat, però sempre som nosaltres qui els hem portat als llocs on apareixen.
És lamentable aquesta barreja d’essencialisme naturalista, d’hipocresia i antropocentrisme que fa que ens creguem amb dret a deportar, explotar, matar, convertir en invasor i després exterminar a tots aquells éssers vius que se’ns passa pel cap. Per actuar èticament hauríem d’interioritzar el fet que el principal perill per a la biodiversitat som nosaltres i atacar frontalment els nostres vicis abans de fer-ho pagar a altra gent. Per exemple hauríem de començar tancant totes les granges de cria de visó; és un contrasentit matar visons per “protegir” la biodiversitat i mantenir l’explotació i tortura industrial d’aquests éssers vius.
Allà al fons abaix la roca on hi vivia el visó, just al costat de le verneda. Aquest pendent rocós des del qual faig la foto és el del salt d’aigua avariat. La casa entre els verns és el Molí del Castell. El camí que es veu torna enrere cap a Sant Andreu i Bellveí.
Incivilitzada 