Avui estant al camp m’he endut un ensurt (sustu) perquè resulta que feia com mig minut que no sentia cap soroll sorollós, només la remor de l’aigua del riu baixant tranquil·la, o la de la brisa fregant els àlbers. M’he dit oh Déu meu! Estaré morta? Si us plau que passi una moto de trial, un quad, o que un caçador foti quatre trets, o que algú talli llenya amb una motoserra, o que algun motero passi per dalt la carretera amb la seva superbike fotent xivarri… si no no soc persona humana. I sí, per fi han passat una colla amb les seves motos grosses trucades per la comarcal i han trencat la monotonia d’aquest silenci anticapitalista tan perillós.
Ja més tranquil·la he pensat que les motos van entre les cames i probablement serà per això que tants d’homes les porten ben sorolloses. És com que els hi tronen els ous. Potser la tita la tenen petita, però els ous els porten ben grossos amb un motor d’explosió de quatre temps a dins que reivindica la seva presència tronant muntanya endins. Els seus collons seran grossos o no, però els porten sobre dues rodes, i procuren que els seus atributs siguin notícia entre conills de bosc, llagostes, ocells, guineus amagades a plena llum del dia, senglars arraulits als seus llits, formigues i altra gent que pobla el món sense altra aspiració que fer via de la forma més inadvertida possible. Ah! Món de contrastos aquest!
Riu Calders
Incivilitzada 