Des de la llera del riu a l’altura de la Vinya del Rector, del raconet on hi ha els gatells i salzes morts, continuo amunt allunyant-me del gorg dels ànecs de coll verd i arribo a un altre gual. Aquí la pista que ve del Meandre del Castell travessa el riu fa una giragonsa i s’enfila per la Serra de les Abrines. En aquest punt a l’estiu sovint hi veig un bernat pescaire. Abans de veure’l ell ja m’ha detectat i normalment ja és arrencant el vol. És un terreny on el riu s’eixampla i quan hi ha una mica d’aigua alguns crancs s’hi queden a viure a l’empara de les petites badines que hi ha.
A prop hi ha uns blocs de pedra molt espectaculars i la roca amb la veta de quars que tant m’agrada contemplar. Els pollancres fan galeria i el riu segueix amunt una mica amagat entre la vegetació. Aviat arribo a una esplanada que en temps més humits fa un prat en el qual a la primavera moltes múries, cardots i xicoires hi fan comunitat. Més endavant a la dreta hi ha un grup de salzes que gaudeixen de bona salut i semblen expandir-se per aquesta part del riu amb el seu sistema de clonació.
Estem a sota de la Ponsa o el Vilar, antiga fàbrica de pinsos, que ara és un centre d’ensinistrament caní. De tant en tant el bordar dels gossos ressona contra la cinglera tallada pel riu. En temps de confinament pel Covid va haver-hi una esllavissada important que va canviar el curs del riu. Uns blocs molt grans de roca van desmuntar-se de la cinglera i van caure abruptament enmig del riu arrencant alguns àlbers. La ferida és ben visible encara.
El divendres 19 de gener va ploure d’una manera decidida per fi, i avui diumenge la humitat crida a la fauna trialera. Passen 10 motoristes pel sender del costat del riu a tota velocitat, com si estiguessin al Dakar. De fet, al país on vivim, ja li podríem dir Motolunya perquè ja hi ha penya amb moto fins a la sopa. Ara a mesura que ens anem apropant a Monistrol i la carretera és cada cop més propera al riu fruir del paisatge és una gesta. La B-124 genera un ambient molt semblant al de MotoGP a Montmeló. És “ideal” per a la fauna silvestre.
Travessant el riu a mà dreta anem a la serra de les Abrines. Jo seguiré riu amunt per l’esquerra.
Salzes ben eixerits.
Rastre de motos de trial que acaben de passar pel corriol.
El món amb ulls de riu.
Fulles de salze damunt la beta de quars.
Incivilitzada 