S’acaba la primera part en un lloc amb components semblants a l’aiguabarreig de Navarcles; ponts, polígons i conjunció de rius o torrents. No entro al poble perquè l’aiguabarreig de la Golarda i el torrent de Sant Joan està situat abans. Després del viratge cap al sud que el riu fa pels volts del Castell de Calders, aquí reprenc el sentit oest-est novament per remuntar la riera de la Golarda.
La segona part de la meva divagació correspondrà a una altra època intensa en la qual vaig bolcar moltes hores i dies per la Vall de Marfà i les seves proximitats. Hauria de tornar a llegir “L’ànima de la vall” d’en Lluís Cerarols. Va ser un llibre que em va acompanyar molt pels llocs i hi va afegir màgia. No m’agafo el llibre com una doctrina del que va ser la Vall de Marfà al segle XIX, però hi ha simbolismes que em permeten afegir-hi més amor als llocs.
Eren els anys deu d’aquest segle i m’havien diagnosticat l’autoimmune. Anava dopada de cortisona fins a les celles. Era una mena de mini-Lance Armstrong que voltava pel Moianès amb una BTT com una boja. No seguia tracks ni romanços; vagarejava i tafanejava. Era igual si feia fred o calor, si havia nevat o plogut, amb la bicicleta em perdia per tots els racons. Portava un petit transportí on duia una maleta amb guies de botànica, la càmera de fotos, aigua i coses bàsiques.
La Riera de Marfà era el lloc més estimat i la vaig arribar a conèixer com si fos casa meva. Després vaig anar canviant de lloc i anant cada cop més al riu Calders. Ara feia temps que no venia a Marfà i sé que serà bonic retrobar-me amb els vells i bells racons que tant estimo. Primer hauré de remuntar el GR-3 fins a la Datzira passant per sota de la serra Tirolena, darrere la qual està emplaçada Sant Amanç fins a arribar al nucli simbòlic d’aquest territori; el Molí d’en Brotons.
Ha passat un mes des que vaig començar a Navarcles i sembla que hagi passat un any. S’acaba gener i l’hivern s’estova de forma alarmant, la sequera continua a Catalunya i la pluja apareix comptades vegades. L’objectiu és arribar damunt les Coves del Toll quan els lliris de neu apareguin, però tal com anem poden florir en qualsevol moment.
La Riera de la Golarda creua per sota el pont la carretera de Calders.
Prop de l’aiguabarreig on s’ajunta La Golarda i la riera de Sant Joan i neix el Calders.
L’aiguabarreig a prop de polígons.
Els Campassos. Poc abans d’arribar a l’aiguabarreig.
Incivilitzada 