Soc una fredolica, però m’encanta el gel. Aquests dies que està fent fred no puc evitar anar a veure el riu i gaudir de la varietat de formes glaçades que es presenten. Hi ha tolls amb glaç blanc granulós, caramells que pengen de plantes o dels cantells de les pedres, plaques translúcides per sota de les quals el riu continua baixant, vitrines farcides de créixens gelats que semblen dedicatòries a un difunt. Més enllà del fred frueixo de les formes, que són molt variades i algunes d’elles precioses. Fa uns anys deia que aquests moments per a mi són com anar a veure aparadors. No compro res, però xalo amb l’art exquisit de les aparadoristes imaginàries o reals, però mai humanes. Seran les dones d’aigua del Moianès les que dissenyen els aparadors?
Després hi ha les petjades que han quedat al fang glaçat, o damunt la neu. Empremtes de gent diferent. Jo no les rastrejo per caçar, només les admiro perquè em permeten saber que hi ha gent viva no humana i meravellar-me que això passi. Bauman deia que “En el món actual totes les idees de felicitat acaben en una botiga” i jo diria que aquests trenquen la seva regla.
Incivilitzada 