No estic al Pol Nord i quan fa fred, si vull veure les seves obres incontestables del món sota zero, he de moure’m una mica i buscar. Allà on els rius s’eixamplen i baixen a poc a poc, i a les raconades on el fred s’espesseeix, trobo els millors punts on contemplar els seus fets. Avui, però, ha anat de poc que no em quedés amb les ganes. El Calders, amb les poques pluges que hi ha hagut aquest any, ja baixa prou migrat, però si a més a més li restem les aigües que depreda la resclosa de Sant Andreu, llavors queda en gairebé no res.
Malgrat tot, a l’arc que forma el riu darrere del Rubió encara he pogut gaudir de diferents versions de gel. No res de l’altra món, però sí imatges i formacions que per a mi han resultat molt boniques. És curiós que aquesta raconada de món la visiti sempre en moments extrems; l’estiu passat hi vaig venir unes quantes vegades i era un forn, el riu s’arrossegava quasi sense esma. Era un imperi d’algues i llentilles d’aigua. Avui era un regne de cristalls de gel i l’aigua que no estava paralitzada pel fred baixava amb una certa determinació…
.
.
.
.
.
.
Incivilitzada 