Ara ve un tros que per a mi és molt bonic. De fet, a tot el recorregut hi ha pocs trams de sender i aquest n’és un. Fa tres anys o així hi van fer una destrossa i van eixamplar-ne un tros, però per sort la major part del camí va romandre en format corriol i encara continua així en una longitud significativa. Anys enrere, no gaires, potser uns deu, aquest també era un trajecte que mai era transitat per motos de trial, però recentment el territori s’ha convertit en terreny de joc per curses i això ha conduït a què el trial sigui més agressiu i ja no es respectin els senders ni les lleres del riu.
Arxivar per gener, 2023
Avui no podia començar l’any d’altra manera; visitant el riu Calders. Una de les preguntes que sempre em faig quan passejo per la zona propera al castell (imatge 3) és com és possible que encara baixi aigua tenint en compte l’absència de pluges significatives que hi ha hagut aquesta tardor i hivern. No us puc donar una resposta clara. Una hipòtesi podria ser que les boires que tenen lloc al Moianès en general subministren un mínim d’aigua per a mantenir el riu en moviment. Principalment, sembla que les aigües venen de la riera de Marfà, però pujant més amunt també dels fondals de la zona propera a les coves del Toll. Tot el quart sud-est de sota de Moià conforma una mena d’altiplà ondulat ple de torrenteres que venen de la divisòria d’aigües que més o menys es delimita a Santa Coloma de Sasserra. Un cop passem els Plans de l’Espinoi i la serra de Santa Coloma les aigües ja baixen cap al Tenes. Fins que no arribem allà encara pertanyen al Llobregat i baixen per La Fàbrega ajuntant-se amb la riera de Marfà.
El riu tot arribant al pas del castell de Calders
Incivilitzada 