Passo de llarg El Xei. El paisatge cada cop m’imposa més. El bosc és dens i en alguns moments avall veig el riu, i els trossos que veig em semblen molt bonics. Fa esplanades on es veu un esquitx de xaragalls. El riu s’ajeu i s’esplaia. Lluny veig una teulada i em sembla La Datzira. No goso baixar al riu. M’agradaria, però no tinc piles i vull arribar al meandre de La Datzira i tornar. Em queda estona. En altres temps hauria gaudit més sense preocupacions, però ara tinc les forces justes.
A poc a poc arribo al trencant on la pista pot anar o bé a Marfà o seguir cap a La Datzira. Hi ha uns rètols que prohibeixen el trànsit de vehicles rodats cap a La Datzira i indicacions de zona de seguretat en la qual la cacera és prohibida. Em semblen mesures encertades. Passo per un espai on han talat pins i hi ha molts troncs agrupats i al cap de poc arribo a la casa.
Fa més de 12 anys vaig aparèixer a La Datzira des de Moià en bicicleta i el primer que em vaig dur va ser un ensurt pels gossos que estaven davant la porta de la casa. Angelets no feien res i en vaig conèixer un de preciós amb el que ràpidament vaig fer amistat. Era una gossa d’atura molt bonica. Hi vivia llavors una comunitat de joves que havia arribat a un acord amb el propietari i a canvi de rehabilitar parts de la casa feien ús de la casa i conreaven força coses. A verdurita.wordpress.com/la-datzira podeu trobar vestigis del que dic.
Venien cistelles de menjar ecològic i es podien recollir a Moià i em vaig fer clienta. No sé si la gent encara és la mateixa, però fa l’efecte que la filosofia sí. En passar a prop de la porta hi ha la remor d’un generador encès, però no surten ni gossos ni persones. Creuo l’era de davant la casa i segueixo cap al meandre. Em fa il·lusió ser aquí. Em semble un lloc remot. De fet, és al bell mig entre Moià i Monistrol. Arribo al meandre i al gual que travessa cap a Moià. Aquí m’havia perdut algunes vegades a la tardor i m’agradava ficar-me per dins un bosquet ple d’aurons que hi havia al costat de la riera.
La gosseta super guapa! Era juny del 2011.
Xaragalls abaix al riu anant cap a la Datzira
Camí tallat per vehicles amb motor.
Tala de pins.
El gual que creua el meandre.
La Datzira.
Incivilitzada 