Des del meandre de La Datzira la pista encara fa un revolt gran abans de passar per davant de Sant Pere de Marfà. En els meus temps més trapelles havia recorregut la riera per baix sense manies. Em mullava els peus allà on calgués. No em treia les botes i de vegades, quan la fondària era una mica substancial, feia via amb la motxilla al cap on duia la càmera de fotos. La part que s’apropa al Molí de Marfà era especialment esquerpa i atractiva. Llavors apareixia al gual que hi ha a prop de l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca.
Aquests dies he pogut comprovar que el gual ha canviat de forma força marcada. Abans es passava per un lloc on era difícil no mullar-se els peus. En bicicleta a primavera era divertit perquè pedalaves una mica dins l’aigua. Aquell gual ja no existeix, ni els arbres que feien de portalada. Ara es creua una mica més amunt on hi ha els mollons quadrats del que devia ser un mecanisme de resclosa.
Quan passes el riu tot venint de l’ermita arribes immediatament a l’antiga Font de Marfà, d’on jo havia begut de vegades i m’havia escagarrinat algun cop. Ara no surt ni gota d’aigua. La font és seca i el receptacle abeurador està fet malbé en alguns punts. Des d’aquí hi ha dues possibilitats de seguir molt clares; cap a Sant Pere de Marfà i Marfà, seguint pel Saiolic i llavors decidir si anem pel Gironès o pel mateix torrent de la Fàbrega, i la segona és buscar una drecera per damunt del salt d’aigua del Molí d’en Brotons que busqui el camí que mena per sota el serrat del Vent o pel mateix torrent fins a La Fàbrega.
Com que encara vull passar per la Mare de Déu de la Tosca i veure el salt del Molí d’en Brotons m’inclinaré per la segona opció. L’altre és bonica però una mica més exigent. De totes maneres faré un especial per a aquesta opció perquè val la pena tenir-la en compte.
Deixeu-me dir que us he parlat de les fontanelles on hi ha el magnífic roure que tant descriu en Josep Tarrés i d’on beu aigua ben neta, abans d’anar a veure a la goja al molí o a la bauma freda. La font, des que la dona d’aigua va marxar, mai ha tornat a ser la que era.
El salt de la Tosca des de prop del Molí d’en Brotons
Des de dins del molí
Interior del Molí de Brotons
El roure de les fontanelles.
La riera fa 12 anys.
El gual antic fa 12 anys.
Incivilitzada 