Fa anys, el primer cop que vaig creuar la riera, vaig tenir el temps just per veure l’entrada de Marfà i girar cua per tornar a casa a temps. Em va espantar una mica el rètol de ‘gos perillós’ que hi havia al camí, però per sort aquest estava tancat a la casa. Després vaig tornar unes quantes vegades i fins i tot em vaig atrevir a tafanejar amb una mica més de tranquil·litat pels voltants. El paratge s’ho mereix.
Antigament, i molt, sembla que aquí hi havia un castell nomenat Castrum Marphani. L’església de Sant Pere de Marfà apareix citada per primera vegada l’any 939 en l’acta de consagració de Santa Maria de Moià, i esmentada com a “aecclesiam in castrum marphani” Tot i que no hi hagi castell el mas és imponent, sobretot per la façana de darrere, amb els seus finestrals gòtics. L’església és prou bonica tot i que sembla una mica deixada, és d’una sola nau, d’estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d’accés presenta una magnífica decoració de pedra. Emmarcada entre dugues pilastres, la decoració de l’arc és feta a base de garlandes, flors, fulles i angelets. L’absis de la capella és pla. El parament és d’obra emblanquinada. El nucli original (dels segles X-XI) ha desaparegut totalment. Fou refeta el segle XVIII i les seves imatges es guarden a l’església de Moià.
Les esglésies i catedrals mai han estat devoció meva, però he de reconèixer que les ermites sempre m’han atret i robat una mica el cor. Llàstima que quasi totes són tancades perquè em semblen llocs ideals en els quals deixar anar l’espiritualitat de forma lliure. Sempre he estat més propera a sentir que és a la natura mateixa on es pot fer això, però si hi ha una edificació que encara em sembla adient per a aquestes coses podria ser una petita ermita. Ara, però, Sant Pere de Marfà ja no és ni accessible perquè els propietaris, amb raó o sense, hi han barrat el pas.
Cap a l’est per l’esplanada que hi ha damunt de Marfà s’arriba a un altre lloc que per a mi és emblemàtic; El Saiolic. Una casa abandonada i coberta d’heura ubicada en un lloc elevat i una mica exposat.
https://valldemarfa.wordpress.com/2012/02/18/castrum-marphani/
Marfà fa 12 anys després d’una nevada.
Sant Pere de Marfà
El Saiolic
El Saiolic i les seves heures.
Incivilitzada 