Des del Saiolic hi ha la possibilitat de baixar i tornar a la riera, i entomar el torrent de La Fàbrega per dins, però com que jo he anat per damunt del Molí d’en Brotons aquest és l’itinerari que resseguiré i abans de deixar el Molí m’hi distrauré una mica. Jo diria que aquest és el punt més emblemàtic de tot el recorregut que he fet fins ara.
Navegant per la web vaig trobar aquest text; ‘…accedíem a l’interior del Molí d’en Brotons; el minso cabal d’aigua, feia difícil imaginar les tràgiques històries que corren sobre aquest lloc, en el que es diu que l’any 1863, varen morir els vuit membres de la família, en ocasió d’un creixement sobtat de la riera, a conseqüència d’unes pluges torrencials que aigües amunt [ la riera comença al terme de Collsuspina, travessa Castellcir i desguassa a Monistrol de Calders ] van provocar a manera de tsunami, un augment inusual de l’aigua que acostuma a baixar i que faria a més d’aquestes morts, danys econòmics al llarg de tot el recorregut. Les restes del Molí de Marfà uns metres més avall, ens expliquen de com els seus estadants varen salvar la vida, situant-se a la teulada. Recollim la història d’un nadó i el seu llit de fusta, arrabassat per les aigües i del que mai es va saber res més.’ https://shorturl.at/fknHX
La tragèdia del Molí és incorporada a la novel·la de “L’Ànima de la Vall” amb l’afegit que s’hi parla molt de la dona d’aigua protagonista que hi viu a dins després de la mort del moliner i la seva família. La novel·la la vaig llegir fa més de deu anys i ara l’he tornat a rellegir, però he de reconèixer que em passa una cosa curiosa, i és que la trama m’interessa molt poc. El que m’apassionen són les descripcions dels llocs de la vall i els seus personatges, i crec sentir la mà del poeta Josep Fàbrega en alguns paràgrafs molt botànics. Tota la part de Cuba i del present proper la vaig llegir a correcuita la primera vegada, i aquesta me l’he saltat. M’enganxa la narrativa del territori en la qual sento similituds a com el vaig viure fa una dècada i em corprèn el missatge final de la Goja que callaré per no esgarriar a ningú l’experiència de llegir el llibre.
El Molí d’en Brotons el 2011.
El Molí el 2012
Maig del 2012.
Juny del 2023. Imatge de Núria Padrissa.
2011; canvi de primavera a estiu.
Incivilitzada 