Abans de seguir faré una mica d’espòiler: Resulta que han florit els lliris de neu. Ja és el moment i aquests dies ha fet un clima molt primaveral. En qualsevol cas és l’època i coincideix amb la florida d’ametllers i pruneres.
Aquest va ser un dels regals més bonics que em van fer quan era a Moià; mostrar-me el lloc i el moment en el qual visitar als lliris de neu. Aquests éssers són cultivats en jardineria, però per aquí creixen de manera espontània als boscos caducs humits i frescos. Com passa a les fagedes algunes flors s’avancen a la sortida de la fulla dels arbres amfitrions i floreixen per aprofitar millor la llum del sol. Encara que ja estem massa al sud de la seva zona de població, els podem trobar en determinats racons del Moianès.
Veure aquestes flors em produeix un sentiment molt especial; el del meu cos abrigat però carregat d’un enorme desig de fer eclosió. És hivern, però aquesta gent, fins i tot amb els seus freds colors, m’indueix un cert tipus de fervor intern. El seu color blanc contrastat amb les seves tonalitats verdes s’apodera dels meus ulls i genera una transició en el meu estat corporal. Alguna cosa comença a bullir sota la meva pell.
A Escòcia o Irlanda és una flor que s’interpreta com el comiat de l’hivern. En anglès són anomenades “snowdrops” (gotes de neu). Aquestes del Moianès són de les que ho fan més al sud, ja que es poden arribar a trobar fins i tot al nord d’Escandinàvia. Em considero una galantófila passiva, no crec en els jardins humans, i camino fins on els lliris creixen per voluntat pròpia exclusivament per veure les seves flors. Les veig, les fotografio, i les deixo allà en pau desitjant que a l’any següent pugui tornar a retrobar-les. Caminar fins a elles és barrejar amor per la llibertat i per l’alteritat. Algun dia potser arribaré a no necessitar ni tan sols fotografiar-les; em conformaré a estar una estona entre elles i gaudir de l’increïble fet que existeixen.
Ara estic damunt del Molí de Brotons i encara no he arribat als lliris. Un ocell m’ha dit que ja hi són allà esperant-me. Avui ha plogut i tot! I els lliris eren recollidets esperant el moment d’exposar els seus preciosos pètals.
Lliris de neu remullats i recollidets.
Galanthus nivalis
Preciositats
Torre d’en Casanova i boires damunt dels turons.
Els gronys emboirats.
Dolmen de Perers
Incivilitzada 