2.8 Torrent de la Fàbrega

Posted: febrer 18, 2023 in Camins
Etiquetes: Riu Calders 2

En el camí de carro que ara és pista i que puja des de la riera fins al GR3, una mica per damunt del trencant que va al Molí d’en Brotons, hi ha un altre corriol que va al Gorg Estret i que connecta amb la pista que travessa la riera de Castellnou i passa pel costat de Les Vinyes. Llavors, abans de pujar cap a El Saiolic s’agafa el camí que transita la mateixa llera del torrent de La Fàbrega.

A la riera de Castellnou l’aigua hi corre però aquí al torrent ja no, i només hi ha tolls. Hi ha un moment que el sender va quasi per la llera del torrent i en altres èpoques primaverals passar per aquí en bici podia ser molt refrescant, perquè pedalaves amb els peus dins l’aigua un bon tros. Aquest camí no sembla el correcte perquè hi ha un sender que va en paral·lel més amunt i evita el pas per dins el torrent. Des d’un punt de vista mediambiental crec que no és bona idea usar els torrents o rius com a camins, i menys si es va en bici, moto o quad. De fet, crec que és prohibit fer-ho en moto o quad.

Quan la pluja funcionava de manera normal jo venia molt el maig i el juny i era preciós, perquè en alguns gorgs petits hi havia autèntiques explosions de microfauna; libèl·lules, espiadimonis, escarabats d’aigua, sabaters… Hi havia molta gent i feia joia veure tanta vida. Més endavant i a prop de la Fàbrega en alguns gorgs hi havia trobat moltíssims peixets que havien d’espavilar i anar baixant riu avall per evitar quedar atrapats a l’estiu. Una cosa que em divertia era que de vegades em trobava enmig del torrent tomaqueres molt eixerides que probablement venien de llavors arrossegades des de les masies. Ara fa pena veure el torrent sec.

Quan feia el recorregut en el tram que surt de la llera abans del gorg d’en Pere Miqueló recordava l’ensurt que vaig patir poc després d’acabar-se la pandèmia un dia que feia el tros dins l’obaga. Va aparèixer la papallona del boix i jo que no la coneixia anava esgarrifada apartant com podia les teranyines que havia fet pel camí. No vaig poder evitar sortir d’allà plena dels fils que havien teixit els cucs. De fet, la majoria dels boixos d’aquell lloc van morir.