Incivilitzada

Aquest migdia feia calor i ja no m’esperava trobar gel, però a la banda més obaga de l’esplanada que fa el riu abans del salt del molí del castell, encara he trobat llocs, on trams d’aigua que no tenen gaire moviment, romanen glaçats. No sé com aniran les coses aquest any al riu. Fa temps que no veig al bernat pescaire, ni al visó americà. La sequera potser ha aconsellat a l’au fer residència a un altre lloc, i al visó potser l’han denunciat, capturat i mort. La tirania humana és ridícula fins i tot quan pretén conservar la biodiversitat.

L’altre dia llegia al Regió 7 que un saberut condemnava a les carpes del llac del parc de l’Agulla perquè furguen als fondals dels rius. Es tracta d’un peix que és als nostres rius des dels romans, però alguna colla de científics han decidit que és “espècie invasora”. No per fer dos mil anys que vius a un lloc te’n deslliures de poder ser invasor. Darrerament, no sé quin animal salvatge pot viure tranquil a prop nostre. Crec que cap. Els senglars perquè estan en sobrepoblació, el llop perquè necessita menjar carn i volem que els nostres ramats puguin pasturar despreocupadament arreu, la carpa perquè furga els fondals, el visó perquè és massa espavilat i és invasor, el colom perquè no sé què, els conills, les daines, els gats salvatges… Tothom ens molesta.

Mentre tot això passa llegeixo que algú vol reclonar als mamuts i als dodos i portar-los de tornada a aquest món fantàstic per a posar-los en algun lloc on siguin joguines de l’espècie humana, fins que ens en cansem i decidim exterminar-los, o millor dit, deixar que els caçadors gaudeixin d’assassinar-los de tant en tant amb subvencions, i amb alguna excusa sobre “plagues”, “danys a la biodiversitat”, etc. Així s’entrenen una mica per a quan calgui matar a persones. Fa poc una colla d’imbècils institucionals parlaven d’introduir el bisó a Jaén, però mentre aquestes coses passen i nosaltres som el problema número 1, anem fent, i sobretot no ens oblidem de denunciar als visons si en veiem algun, perquè vindran corrents a capturar i matar a l’animaló que vam portar per fer abrics de pell temps enrere, i que ara viu en una riera que hem convertit en abocador fa anys, i ens posaran una medalla mediambiental de plàstic biodegradable.

Si, el gel és allà al riu, però té pinta que durarà poc. Som a finals de febrer i ja comença a fer calor.

Fulla de pollancre

.

.

.

.