Arxivar per Octubre, 2023

Em vaig atrevir a assumir el repte de llegir una obra que sabia que no m’agradaria i amb la que no sintonitzaria de cap manera, sobretot havent llegit prèviament a l’autor en articles d’opinió al diari Ara. He de reconèixer que resulta necessari llegir punts de vista antagònics, però alhora és poc gratificant i enriquidor.

Des de la meva perspectiva la principal malaltia de la qual pateix l’obra és de dirigir-se a públic ingenu i creient en una història liderada per individualitats i marcada per fites rellevants. Ni tan sols arriba a una proposta de “teoria minoritària” que per exemple des de la visió de Pareto expliqui com determinades elits condicionen el joc polític, o que expliqui com l’essència real de la història es fonamenta en la circulació de les elits. Jo no hi estaria d’acord, però, vaja, almenys em semblaria un exercici de coherència per part de l’autor. Mai parla dels interessos econòmics, dels lobbies, dels vincles del capitalisme amb les diferents derives. Llegir-lo et porta a un món ridícul on personatges com Reagan, Kohl, Thatcher, Putin són, segons l’autor, els grans responsables de molts dels girs que es produeixen. No hi ha una visió geopolítica profunda perquè no la pot haver-hi; per això caldria ser sincer i reconèixer el paper tòxic de l’imperialisme occidental i de la seva densa  trama elaborada durant segles.

(més…)

Leyendo estos días a Simone Weil siento que muchas de sus reflexiones encajan en estos momentos que nos toca vivir. Una de ellas, si he sido capaz de entender bien lo que esta genial filósofa propone, es que el mal es un elemento necesario en la arquitectura del mundo, porque nos permite entender cuan necesario es el bien y nos permite ejercer la libertad. ¿Y qué es el mal? El mal sería aquello que está más alejado de Dios, entendiendo por Dios lo que cada uno y cada una pueda sentir.

(més…)