Els processos colonials han evolucionat i així també els racismes que se’n deriven. A mitjan segle XX els processos d’independència de molts països colonitzats ens van fer creure a l’entrada en una nova època en què les regnes de la història estarien millor repartides i en què aquests països podrien fer servir els seus recursos per millorar les seves vides. Tot i això, occident se les va enginyar per continuar practicant el colonialisme a control remot, mitjançant governs titella, maniobres financeres, cops d’estat o intervencions armades. Avui dia podem parlar de neocolonialisme o d’un colonialisme practicat mitjançant instàncies de poder “proxy” o delegades.
El neoracisme respon a aquesta evolució del colonialisme, i activa nous significats per mantenir les classes racials que requereix la colonialitat del poder. Ningú no creu en el racisme biològic i ara, al seu lloc, es parla de preservar la cultura, la identitat, l’essència, la religió, la llengua, i s’ha creat la paraula immigrant per racialitzar, per condemnar la precarietat a la classe proletària mundial que desesperadament busca un espai on viure, per garantir que les classes organitzades al voltant del treball, la raça i el gènere provoquin divisió en lloc d’unitat.
La disjuntiva davant aquesta cruïlla que el sistema colonial capitalista ens planteja és senzilla i clara, i només es pot evadir o intentar desdibuixar per covardia. Una part important de la població europea actua com la marineria dels vaixells negrers; sap on rau la injustícia, però prefereix dirigir els seus esforços contra els més febles, encara que sàpiga que per als seus capitans ells també són xusma, xusma de moment necessària. Caldrà veure-ho demà.
Occident continua saquejant els recursos i aixafant les poblacions del sud per mantenir el nivell de les seves classes acabalades i poder oferir-nos un salari cada cop més exànime a aquesta xusma blanca que som per a ells. Al sud la gent fuig, es mou i busca una sortida desesperadament, i mentre els nostres amos i els seus mercenaris comunicadors assenyalen amb el dit el perill dels “fluxos migratoris”. No hi ha aquest perill; el perill és el que els nostres sofisticats criminals generen sense parar; destrucció mediambiental, guerres, usura, fallides programades, pobresa, precarietat, malaltia…
Quan algú et previngui dels immigrants davant teu tens o algú molt desinformat/da, un covard o un criminal.
Incivilitzada 