Estimats companys i companyes,
Soldats de l’Exèrcit Popular, milicians i milicianes; aquells que sou aquí acollits en aquesta terra damunt la qual ara mateix estic dempeus, us vull agrair de tot cor el vostre sacrifici, la vostra valentia, honestedat, honradesa i en definitiva el vostre amor per la llibertat i per la vida de les persones senzilles i treballadores que amb la vostra lluita van albirar horitzons pròspers i de veritable pau, de pau sense por, de pau alegre, de pau tendre i amorosida.
Estic aquí també per fer memòria, per amarar-me de vosaltres. Em descalço aquí damunt d’aquesta terra per sentir-vos, per arrelar a aquesta terra xopa de la vostra sang generosa i excelsa. Vinc aquí perquè sé que em donareu força. Vosaltres vau donar la vostra vida per la gent que fugia de la barbàrie feixista, per protegir la seva retirada. Vau demostrar que el món no està compost només de covards i miserables, que hi ha persones disposades a donar-ho tot per la veritat. Vosaltres vau estar en el lloc correcte de la història, encara que després, tan sovint, la història l’expliquin els traïdors i els miserables.
Com ja sabeu vam perdre la guerra i els bàrbars i criminals ens van governar 40 anys amb l’avinentesa de l’Europa capitalista i colonial. Els rics van fer servir els seus titelles per fer la feina bruta, i un cop feta van persistir en els seus resultats execrables. És per això que vam perdre, va perdre Europa. Europa us va trair. Els aliats van guanyar la gran guerra, però eren els mateixos feixistes amb la cara amable del liberalisme, i van permetre que Espanya es submergís 40 anys en un govern de lladres i assassins, per posteriorment inventar la impostura de la transició i falsejar una democràcia corrupta. Els aliats van guanyar al monstre que havien creat, i seguidament es van dedicar a incubar-ne un altre de nou que ara arriba.
Com ho sentiu. Per això encara esteu enterrats aquí, tot i que sé que és la millor tomba que podeu tenir. La terra us acull, aquesta terra estimada que mai ha tingut fronteres, ni n’ha de tenir. El psicòpata i criminal que dirigia les tropes de covards suportades per l’aviació nazi alemanya i feixista italiana que us van assassinar, viatja dins una caixa amb els seus ossos amunt i avall com un titella. La terra no el vol, la terra l’escup i el maleeix. Vosaltres no necessiteu una creu, ni un cartell, ni cap estri que digui qui sou. No us heu d’empastifar amb cap d’aquestes coses més pròpies de la classe explotadora de sangoneres capitalistes. Vosaltres teniu el premi més gran; aquesta terra del Moianès que tant estimem us abraça, us embolcalla, us lliura al veritable món i a l’eternitat.
Alguns éreu brigadistes internacionals i vau venir de ben lluny a lluitar perquè sabíeu que aquí estava en joc una civilització, però en realitat tots i totes éreu internacionals, perquè aquesta era una lluita per un nou món. Molts no creieu en cap religió però éreu més creients que les ordes nacionalcatolicistes, que només creuen i han cregut en el robatori, el crim, l’extorsió i l’explotació. No idolatràveu a cap Déu però distingíeu clarament entre el bé i el mal, i vau escollir el bé.
No us enganyaré. Teníeu més saviesa que jo en detectar la mentida i igual que no volíeu que els vostres comandaments us enganyessin amb fantasies, tampoc ho faré jo. No soc cap comandament, però no us enganyaré; vam perdre la guerra i 86 anys més tard les coses segueixen malament, i no hem aixecat el cap. De fet, és injust dir que vosaltres la vau perdre, va ser el mal qui va guanyar i continuem perdent totes i tots aquells que no podem estar a l’altura de vosaltres, però el vostre exemple ens ha d’impedir perdre les ganes de lluitar, perquè la mateixa lluita és la victòria.
No sortireu al santoral, ni se us farà un monument, però ja sabeu que totes aquestes coses, amb algun error excepcional, només són reservades per a la mala gent. En aquesta civilització quan et fan un monument hauries de preguntar-te que has fet malament. La bondat veritable té el preu de l’anonimat i és absorbida amb amor i desig per la terra que ens dona la vida. Resteu aquí en pau. Sou un far per a generacions venidores. Us estimaré sempre!
Incivilitzada 