Arxivar per Desembre, 2025

Maleïts boomers!

Posted: Desembre 16, 2025 in Llibres, Opinions
Etiquetes: , ,
0

NO PERDIS EL TEMPS LLEGIN-LO

Sabem que el capitalisme colonial utilitza múltiples falques per a dividir a les classes oprimides; racisme, nacionalisme, gènere, sexualitat, etc. Darrerament, s’ha posat de moda l’edatisme com a eina per fer perdre peu, d’una manera xusca, el dret a la jubilació i alguna gent jove pica a l’am en perjudici d’ells mateixos. Ara es promociona l’enfrontament generacional. Sobretot entre generacions més joves i boomers, i llegint alguns escrits m’he inspirat una mica i he volgut dir la meva. Cal advertir que jo pertanyo a la generació boomer.

Vaig trobar una contraportada a La Vanguardia que promocionava un llibre publicat per Analia Plaza que duu el títol de “Vida cañón”. Després han aparegut articles successius de línia pro-boomer o anti-boomer, però la veritat és que tampoc me’ls he pres massa seriosament. En qualsevol cas vaig llegir l’entrevista a l’autora i el principi del llibre.

Pensant que és un llibre publicat per Planeta i que el que he llegit apunta maneres, cal pensar que és un libel antipensions, és a dir una eina propagandística per combatre el dret que tenim la gent treballadora a cobrar la pensió de jubilació que ens toca i que hem cotitzat, perquè no oblideu que boomers o no boomers, els rics tindran la seva pensió de jubilació assegurada d’una manera o altra. (més…)

Llocs màgics – Arriba el gel

Posted: Desembre 2, 2025 in Llocs màgics
Etiquetes: ,
0

Els lledoners ja quasi no tenen fulles, però estan farcits de lledons i m’aturo en un a menjar-ne. Són una delícia. No recordava que el temps de recol·lecció ideal fos tan tardà. Mentre en menjo al peu de l’arbre passen uns ciclistes seguint el seu «track». M’agradaria convidar-los a lledons, però em fa vergonya i ens saludem sense més ni més. Sento que la meva energia ha pujat una mica de to i aquests dies em veig més capaç de caminar una mica.

Al Gual dels dos cabirols ja hi ha gel. Aquestes nits ha glaçat i atès que el sol quasi no acarona l’espai, ja trobo tolls gelats. No han conformat encara l’estol d’aparadors que normalment es pot visitar pels volts de Nadal, però ja comencen a perfilar les seves imatges màgiques. En algunes budelleres que han quedat aïllades o quasi sense flux s’hi han fet plaques primetes de gel que floten damunt l’aigua i no s’han enganxat a les vores encara. De petita, només per contemplar la trencadissa, les hauria esmicolat amb un pal o amb pedres. Ara no vull fer-ho. Em fa vergonya destorbar, perquè si trenco el gel segur que destorbo algun procés que soc incapaç d’entendre; fades, follets, goges, microbis petits que dormen un somni dolç. (més…)