Incivilitzada

NO PERDIS EL TEMPS LLEGIN-LO

Sabem que el capitalisme colonial utilitza múltiples falques per a dividir a les classes oprimides; racisme, nacionalisme, gènere, sexualitat, etc. Darrerament, s’ha posat de moda l’edatisme com a eina per fer perdre peu, d’una manera xusca, el dret a la jubilació i alguna gent jove pica a l’am en perjudici d’ells mateixos. Ara es promociona l’enfrontament generacional. Sobretot entre generacions més joves i boomers, i llegint alguns escrits m’he inspirat una mica i he volgut dir la meva. Cal advertir que jo pertanyo a la generació boomer.

Vaig trobar una contraportada a La Vanguardia que promocionava un llibre publicat per Analia Plaza que duu el títol de “Vida cañón”. Després han aparegut articles successius de línia pro-boomer o anti-boomer, però la veritat és que tampoc me’ls he pres massa seriosament. En qualsevol cas vaig llegir l’entrevista a l’autora i el principi del llibre.

Pensant que és un llibre publicat per Planeta i que el que he llegit apunta maneres, cal pensar que és un libel antipensions, és a dir una eina propagandística per combatre el dret que tenim la gent treballadora a cobrar la pensió de jubilació que ens toca i que hem cotitzat, perquè no oblideu que boomers o no boomers, els rics tindran la seva pensió de jubilació assegurada d’una manera o altra.

L’autora delimita la data de naixement dels boomers als EUA entre el 1946 i el 1964, de manera que només d’entrada en el seu llibre, l’exemple de la gent que va comprar sa casa el 1969 per quatre rals i ara les ven per 2 milions de dòlars, voldria dir que va haver-hi qui amb 5 anys ja tenia casa de propietat i la va comprar per un preu irrisori. Si ens n’anem a Espanya l’edat que ella proposa és del 1957 al 1970, i diu que va ser al 1970 quan començava la cosa “bona”. Al marge que no s’aclareix amb les dates i li desquadren en diferents moments, jo vaig néixer el 1961 i he tingut pis de propietat amb 60 anys, és a dir el 2021, i és l’únic que tinc després d’haver treballat quasi 50 anys.

Diu també que rebem pensions interessants i que gaudim de molt bona salut. A mi amb 63 anys em queden el 15% dels ronyons i no em queixo del que espero cobrar de pensió, però encara no m’he pogut jubilar. No em puc jubilar fins al 67 després d’haver començat a treballar als 14 anys, d’estar molts anys treballant sense alta a la seguretat social, de regalar 18 mesos a l’exèrcit obligatòriament. En fi, una bicoca!! Una “vida cañón”!!

La “pájara” a més a més ens ve a dir que nosaltres estem gaudint d’una pensió a la qual no tenim dret, encara que hàgim cotitzat els anys que tocava i pagat una bestiesa d’impostos en comparació amb Zara, Meta i tota la legió del Ibex35, perquè segons ella tu quan cotitzes no ho fas per tu sinó per a la gent que es jubila mentre tu treballes. Llavors que va passar amb els nostres diners mentre cotitzàvem en favor d’una generació minsa que havia patit la guerra? I per a qui cotitzaven els primers que van cotitzar? Tenint en compte que els boomers hem estat legió haurien d’haver sobrat diners. I perquè quan nosaltres cotitzàvem no ens queixàvem de res i es feien servir els nostres diners per pagar el que calgués i ara no ha de ser d’aquesta manera?

Tot això curiosament també quadra amb la nova messies catalana; l’Orriols; que despista que despistaràs amb moros i espanyols, però com ens descuidem ens desplomarà a totes i a tots, perquè diu que les pensions de la jubilació són una estafa piramidal de proporcions bíbliques. Jo li diria que el que diu és una ximpleria i que és més estafa el que ella proposa que el que funciona ara, però per si de cas si vol eliminar les pensions que em torni tots els calés que he cotitzat durant tota la meva vida laboral i que torni els diners dels seus sous de diputada i alcaldessa.

Aquests personatges com la Plaza o de la que parlem ara, els sembla estrany que tinguin més pisos de propietat la gent gran que la gent jove. És fantàstic! Us imagineu que fos a l’inrevés? A mi no em desagradaria gens, però desafortunadament en aquest sistema de merda quan pots acabar de pagar una hipoteca és només després d’un grapat d’anys. El meu cas no té per què ser una mostra clau, però, vaja, aneu preguntant a la gent treballadora quan va acabar de pagar els seus pisos. També pregunteu a quants han desnonat pel camí durant la bombolla immobiliària.

Que les coses empitjoren i que el jovent cada cop té més difícils les coses no ho dubto, és una veritat com un temple. Que la gent de la meva generació que ha assolit el poder en té una gran culpa tampoc ho dubto. Sempre dic que la meva generació, almenys a Espanya, ha estat la que ha tingut les oportunitats més grans de forjar una societat més justa i és la que d’una manera més vergonyosa ha refusat fer-ho, però generalitzar i dir que els boomers en general hem viscut una ganga i que tot ha estat fàcil per a nosaltres és una imbecil·litat. Molts i moltes de nosaltres hem viscut una infància en unes condicions en les quals aquesta mentidera al·lucinaria.

Jo he treballat de tot per sobreviure; de pastora al Pirineu, de missatgera en bicicleta, en moto, al metall, a la construcció, el règim especial agrari, de cooperant en països en guerra, em vaig menjar un any i mig de servei militar a Infanteria de Marina. He viscut molts anys en un pis compartit en colla, fins que vaig viure en parella i a finals dels 90, que vam decidir comprar un pis de propietat hipotecant-nos. Tenia quasi 40 anys quan vaig iniciar el pagament de la hipoteca. Els meus pares m’han estimat molt i m’han donat el millor que van poder donar-me, però ningú em va dur en safata, com sembla que és el cas de l’autora. Quan era petita vivíem rellogats i ens van desnonar. Va ser una odissea trobar habitatge i escola.

Gent! Jove i gran! El problema és el capitalisme colonial i la falta de contrapès, i el fet que la gent que té el poder cada cop colla més i amb més descaro. Zuckerberg té 41 anys, Musk 54 anys, podríem fer una llista. Aneu amb compte gent jove treballadora amb les merdes que difonen la gent neoliberal. Això no va de guerres generacionals, va de lluita de classes i lluita contra el colonialisme. El que hauria de reclamar la joventut treballadora és que tothom visqui millor que nosaltres, o com a mínim defensar els estàndards actuals, no llençar-se merda damunt justificant més retallades. Retallades que cal recordar que quedaran per a la posteritat i afectaran els mateixos joves. A la taral·lirot que viu amb l’esquena dreta i escriu merdes no l’afectarà, al jovent humil i treballador sí. Soc conscient que La Vanguardia va plena de merda cada dia, però per si les mosques aneu amb compte quan la llegiu.