Archive for the ‘Caminar pel riu’ Category

Vagarejar en Walkabouts

Posted: Abril 12, 2019 in Caminar pel riu, Caminars diversos
Etiquetes: , , ,
0

Avui estic al meu estimat riu de sempre. Intento caminar ignorant les nostres presències. El meu cap diu natura, natura, natura… Repeteixo aquesta ficció amb desig. Si veig un visó no li preguntaré la raó de per què és aquí. Hi ha tantes coses que són producte de les nostres presències! De vegades m’emmalalteix ser-ne conscient. Li dic al meu cap que calli i que es deixi passejar amb el seu cos dissident, com si fos el que és, una part més d’aquest últim.

Decideixo iniciar un dels meus humils “walkabouts” personals mitjançant els quals intercanvio sensacions amb comunitats llunyanes de forma cibernètica. Paraula aquesta de “walkabout” que vaig llegir al llibre de “Walkspaces” de Careri, i que segurament no significa un recorregut iniciàtic més o menys delineat que recorre un sistema geogràfic organitzat sobre la base de determinades llegendes, mites, senyals dels avantpassats o creences d’una comunitat, però és el que jo entenc. (més…)

No-camp

Posted: gener 25, 2019 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0

Una de les zones que també sovintejo en les meves caminades és la del riu Calders al sector que va des de gairebé el seu naixement, en els rierols propers a Collsuspina, fins on pren contacte amb Navarcles. És una zona molt extensa, que més o menys a partir de Marfà es va definint com a riu, i que més endavant forma uns meandres molt marcats. Algun d’aquests meandres han estat abandonats per la llera, s’han convertit en zona de cultius i representen de forma molt didàctica el model de formació geològica d’aquest tipus d’estructura.

Vaig començar a explorar la zona intensament a principis de l’any 2010, quan em van diagnosticar la meva malaltia autoimmune. Va ser un alleujament per al meu estat físic i mental mudar-me del Poble Sec fins allà. El contacte amb aquell entorn natural em va fer més suportable el nou estigma. No obstant això, ara que ja fa gairebé deu anys que vagarejo per allà, els meus sentiments i divagacions van prenent altres formes. Aquest no deixa de ser un territori que es troba immers a mig camí entre el maltractament i l’abandonament. (més…)

Gel gelat

Posted: gener 17, 2017 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,
0

M’agrada la pintura. Aquest quadre només el tinc jo. On estava n’havia una infinitud molt diversa però jo vaig fer-me propietari d’aquest. «Gel gelat» el vaig nombrar quan convertia el fitxer de raw a jpg. No se si és un nom provisional o definitiu. Li vaig posar perquè vaig veure el gel i quan el vaig tocar estava gelat. Hi ha gent que gasta fortunes emmagatzemant quadres d’autors humans celebres. Aquest quadre no és de cap autor humà. Si fos d’un autor humà o inhumà diria que es diu Torrent perquè és un trosset gelat del Torrent de La Golarda. Tinc un Torrent inèdit. Me’l vaig endur de franc aquest passat diumenge.

Fulla de roure

Posted: gener 15, 2017 in Caminar pel riu, Microreflexions
Etiquetes: , ,
0

Una fulla de roure atrapada en el gel a la riera de la Golarda. Les gotes d’aire resulten sorprenents. Quan va arribar el fred? Quan l’aigua es va glaçar una munió de gotes d’aire intentaven surar i sortir del líquid? Em resulta estrany. La meva concepció del temps i de la matèria fa que aquesta imatge s’escapi de la meva comprensió. El fred és tant ràpid? L’aire tan lent? L’aigua tan densa?

Monuments

Posted: gener 15, 2017 in Caminar pel riu, Microreflexions
Etiquetes: , ,
0

Les darreres crescudes de tardor a les rieres devien construir monuments com aquest, escultures elaborades espontàniament amb fulles, que només gent que ha perdut el senderi aprecia i contempla obviant Guggenheims, Louvres i altres museus humans de prestigi. Es tracta d’una pràctica antisistema que podria posar en perill el valor del patrimoni humà. Jo n’he fet una foto només per informar-vos d’aquests fets, però mai amb la intencionalitat que us convertiu en seguidors d’aquest art aleatori i gratuït. Em recorda a aquella gent que critica Notre-Dame perquè diu que ja existeix un cel i no en calia cap rèplica.

(més…)

Newer Entries