Leyendo estos días a Simone Weil siento que muchas de sus reflexiones encajan en estos momentos que nos toca vivir. Una de ellas, si he sido capaz de entender bien lo que esta genial filósofa propone, es que el mal es un elemento necesario en la arquitectura del mundo, porque nos permite entender cuan necesario es el bien y nos permite ejercer la libertad. ¿Y qué es el mal? El mal sería aquello que está más alejado de Dios, entendiendo por Dios lo que cada uno y cada una pueda sentir.Archive for the ‘Opinions’ Category
Lejos de Dios
Posted: Octubre 27, 2023 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Decolonialitat, Europa, Món Actual, Palestina, Proper Orient, Simone Weil
0
Leyendo estos días a Simone Weil siento que muchas de sus reflexiones encajan en estos momentos que nos toca vivir. Una de ellas, si he sido capaz de entender bien lo que esta genial filósofa propone, es que el mal es un elemento necesario en la arquitectura del mundo, porque nos permite entender cuan necesario es el bien y nos permite ejercer la libertad. ¿Y qué es el mal? El mal sería aquello que está más alejado de Dios, entendiendo por Dios lo que cada uno y cada una pueda sentir.Gobernar la crisis de los refugiados – Miguel Mellino
Posted: Setembre 16, 2023 in Llibres, OpinionsEtiquetes: Antiracisme, Europa, Món Actual, Mediterrani, Migració, Miguel Mellino, Refugiats
A menudo, el racismo es considerado como una cuestión moral, ética, o incluso relacionada con la ignorancia. Un fenómeno obsoleto, que ya no tiene vigencia y del que el sistema puede prescindir. Paralelamente, vemos como cada vez con mayor intensidad la Unión Europea y en general los países occidentales, endurecen las políticas de migración para impedir que vengan refugiados y migrantes a nuestros países, y en general, el perfil de estas personas a las que no se permite acceder a nuestro territorio es racializado.Libia
Posted: Setembre 14, 2023 in OpinionsEtiquetes: Àfrica, Decolonialitat, Europa, Libia, Magreb, Món Actual, Mediterrani
Líbia. El 2011 una coalición occidental liderada por la OTAN, en la cual estaban implicados los gobiernos de la UE, lanzó una acción militar para derrocar a Gadaffi. Hasta entonces Líbia era un pais estable, que ofrecía empleo a mucha gente del Sahel. Yo habia hablado con gente de Mali que recuerda con añoranza los tiempos en que se podia buscar trabajo allí y no hacia falta ni plantearse cruzar el mar. Si, era una dictadura, aunque menos inhumana y salvaje que por ejemplo la de Arabia Saudí o algunas otras apoyadas por occidente.
Mal vent i mala gent poden NO venir de Ponent
Posted: Desembre 23, 2022 in OpinionsEtiquetes: Europa, França, Nadal, Pessebres
No voldria que se’m malinterpretés. És evident que el català és un poble perfecte. De totes maneres aquests dies m’ha inquietat veure el que ha passat amb el pessebre de Perpinyà. L’alcalde d’aquell poble de la Catalunya “francesa”, que sorprenentment és ultradretà, va posar un pessebre a finals de novembre a dins de l’ajuntament amb tots els seus elements imprescindibles perquè no es pugui dir que es tracta d’un pessebre animista, ateu, budista…
Hi ha moltes espècies que són liderades per aquells individus que més criteri tenen per enfortir la comunitat i es caracteritzen per això; saber prendre decisions encertades que beneficien a tothom.
Ja estem en guerra
Posted: Abril 18, 2022 in OpinionsEtiquetes: Afganistan, Europa, guerra, imperialisme, Iraq, Món Actual, Ucraïna
Aquest dissabte vaig esmorzar amb un article d’un tal Jonathan Littell publicat a l’Ara i nomenat pomposament “Ja estem en guerra”. Aquest paio probablement és tan especialista d’allò que parla com jo. Ha voltat uns quants anys per diferents països en guerra i és definit a l’Ara com a cineasta i escriptor. Forma part d’una campanya que vivim els darrers dies dirigida a convèncer als que no pintem res de què cal guanyar la guerra a Putin, i que per a tan magnífica causa Alemanya s’ha de fer l’harakiri amb el gas rus i els europeus ens hem de sacrificar.
[Escrit a Opinions sense Homologar el 7 de juliol de 2013]
Davant dels fets no només jo, molts altres ens preguntem què fer? També hi ha qui ho té clar i culpabilitza a la massa de passivitat, de no fer res. Sortir al carrer sembla una opció defensada sobretot pels més “coherents”. Molt pocs pensen a recórrer a la violència. L’experiència demostra que la violència és propietat del poder, genera elits violentes, probablement fracassarà perquè el poder actual, concentrat al voltant del nucli de gestió i pensament capitalista, la sap practicar millor i amb més mitjans que ningú. I si triomfés? Ja ho ha fet en alguns casos i l’elit que controlava la violència s’ha establert al capdamunt de la piràmide prioritzant en la conservació del poder en lloc de fer-ho en la transformació.
Art, esport, nacions i altres mentides
Posted: Novembre 4, 2012 in OpinionsEtiquetes: Art, Esport, Nacions
Envers l’existència o no de les coses se n’ha escrit i parlat molt, que és real i que no, per això quan diem que quelcom existeix o no se’ns podria exigir una definició de la mateixa existència de les coses, una idea de què és allò i que no ho és. I és clar, llavors caldria dir que aquest és un escrit que reivindica un tipus d’existència o un tipus de realitat, que fa el que pot per obrir-se pas entre tanta ficció, tan imaginari, tanta conceptualitat, i en definitiva tanta fal·làcia. No és materialista. Compte! No crec només en el que toco, veig, oloro, també crec en l’espiritualitat, però sí que penso que hi ha construccions que són ben bé mentida i no serveixen per a res.
L’anunci per part d’ETA del final definitiu de les seves activitats ha resultat per a la majoria dels ciutadans espanyols, bascos, catalans, un bàlsam, una bona notícia dins d’aquest món actual on precisament el que escasseja són les bones notícies. Tot i que cal anar amb compte perquè un sector almenys molt sorollós (no sé si també nombrós) no ha encaixat la nova amb gaire esportivitat argumentant la insuficiència dels plantejaments d’ETA, la desconfiança en la seva declaració o la necessitat en definitiva de trinxar a l’enemic sense pietat encara que això provoqui més víctimes innocents. Es tracta de gent propera a l’esperit de la portada publicada pel rotatiu dretà ABC el dia en què va concloure la conferència de pau de Donosti, en el qual s’acusava el grup d’Annan, Adams, Ahern i altres personatges reconeguts internacionalment ni més ni menys que d’estar al servei d’ETA.
[Post penjat a Opinions Sense Homologar el 20 de novembre de 2007] – [les coses no han variat gens ni mica en termes de manipulació occidental del context i la darrera visita d’Ahmadineyad al Líban demostra aquest fet; la premsa europea ha demonitzat la visita del president iranià. No tindria que ser necessari dir que Ahmadineyad és un criminal, però dificilment arriba als nivells d’algun dels nostres grans presidents occidentals. Wikileaks ens ho certifica!! ]
Síria es un país que segons el departament d’estat nordamericà pertany al denominat eix del mal. És una dictadura, no ens enganyem, Basher al-Assad és el fill del seu pare, i per això és el president de la República. No hi ha eleccions, la premsa està controlada, les ONGs estan prohibides i la gent no parla de política per por. (més…)
Incivilitzada 