La tardor enfiladissa

Posted: Octubre 12, 2015 in Poemes
Etiquetes: , ,
0

La tardor enfiladissa
torna a enredar els circells
pels records estripats
i esgrogueïts per mil estius.

És ara quan desperto
d’un estiatge sec i llarg,
i de l’endormiscament
que em produeix la raó.

Ara arriba la vigília
dolça, solitària i lúcida.
La travessa cap als deserts
punxeguts d’hivern.

Primer serà el llit
de fulles agòniques,
la humitat dels núvols,
el groc dels fenassars.

Després vindràs tu
hivern estimat, roent,
amb tota la buidor
freda que m’acotxa.

La tardor enfiladissa
grimpa amunt pels peus
bruts de terra neta i molla
i arrela als ossos.

Quan em perdo

Posted: Juliol 10, 2015 in Poemes
Etiquetes: ,
0

Quan em perdo
entre els retalls de les flors,
la meva ànima
queda en suspens
i mira amb indiferència

tots els senyals suïcides,
la negror autocompassiva,
la distància de la raó
amb el món real,
que esgarrapa i és verd,

que viu i mor
en períodes minsos,
però deixa una llum
que omple el poc món
que em queda a l’abast.

Salze

Posted: gener 14, 2015 in Poemes
Etiquetes: ,
0

Avui camino exhaurida
i em clavo els còdols
a les plantes dels peus,
no mesuro bé les petjades
i ensopego arreu.
.
No puc amb l’ànima,
i m’assec al teu costat
vell amic sense fulles,
i cerco els teus braços
folrats per la molsa.
.
Aquest sol fred i erm
em crema el moll dels ossos
quan resto allunyada
del teu brancatge
pèndol i resistent a les riades.
.
Com tu, jo avui,
sóc caducifòlia,
i em plau rebre
aquesta ombra foradada
al bell mig de la tardor,
quan tot just les fulles
s’ofeguen a la riera.

Quina nit és avui?

Posted: gener 13, 2015 in Poemes
Etiquetes: ,
0

Avui, saps?
el Sol passa de llarg,
ningú no pregunta ni quin dia és,
més aviat diuen
quina nit és avui?
.
He baixat
a la llera de la riera
a confraternitzar amb tu hivern,
però quan t’acarono les galtes
ets fred, dur i altiu.
.
Ets marbre forjat
als forns més amagats del no-res.
Pedra, vidre, fragilitat?
Si fos per tu
no existiria ni el temps.
.
Una fulla d’àlber
em va dir ahir,
quan queia morta aquesta tardor
que tu has envaït
imprevisiblement,
.
que el temps no existeix
quan no passen coses,
i és per això que estic aquí amb tu,
humitejant els teus llavis
amb els meus dits.

El meu jo post-polític

Posted: Juliol 7, 2013 in Opinions
Etiquetes: ,
0

[Escrit a Opinions sense Homologar el 7 de juliol de 2013]

Davant dels fets no només jo, molts altres ens preguntem què fer? També hi ha qui ho té clar i culpabilitza a la massa de passivitat, de no fer res. Sortir al carrer sembla una opció defensada sobretot pels més “coherents”. Molt pocs pensen a recórrer a la violència. L’experiència demostra que la violència és propietat del poder, genera elits violentes, probablement fracassarà perquè el poder actual, concentrat al voltant del nucli de gestió i pensament capitalista, la sap practicar millor i amb més mitjans que ningú. I si triomfés? Ja ho ha fet en alguns casos i l’elit que controlava la violència s’ha establert al capdamunt de la piràmide prioritzant en la conservació del poder en lloc de fer-ho en la transformació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Art, esport, nacions i altres mentides

Posted: Novembre 4, 2012 in Opinions
Etiquetes: , ,
0

Envers l’existència o no de les coses se n’ha escrit i parlat molt, que és real i que no, per això quan diem que quelcom existeix o no se’ns podria exigir una definició de la mateixa existència de les coses, una idea de què és allò i que no ho és. I és clar, llavors caldria dir que aquest és un escrit que reivindica un tipus d’existència o un tipus de realitat, que fa el que pot per obrir-se pas entre tanta ficció, tan imaginari, tanta conceptualitat, i en definitiva tanta fal·làcia. No és materialista. Compte! No crec només en el que toco, veig, oloro, també crec en l’espiritualitat, però sí que penso que hi ha construccions que són ben bé mentida i no serveixen per a res.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Tomàquets del dimoni

Posted: Agost 15, 2012 in Flipades
Etiquetes: ,
0

Vaig trobar aquests Tomàquets del dimoni en un camp llaurat a prop del Molí de Calders. Davant hi havia un lledoner amb el fruit madur i vaig tastar la dolçor de la seva carn escassa. Normalment, es veu que aquests tomàquets del dimoni són negres o verds, i en aquest cas tenien un color carabassa sorprenent. I llavors jo vaig dir –doncs me’n menjaré un grapat. No són ni negres ni verds i això és un senyal que si me’ls menjo potser podré escapar de les urpes del capitalisme i viure per fi en un lloc pacífic sense ambicions ni hipoteques ni mercats– Dit i fet en vaig engrapar un bon tou amb les mans i nyam-nyam sense manies. De sobte em vaig veure convertit en un ésser minúscul i nostàlgic d’un passat més llunyà que l’immediat. Què dic? Més llunyà que el més llunyà dels passats però, així i tot, present en el meu estat d’ànim. L’angoixa em feia bullir per dins i d’entre la barbeta i la boca desprenia una ferum com de combustible químic. Si em passava el dit i l’ olorava la fortor era estranyament industrial.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Al final d’ETA

Posted: Octubre 25, 2011 in Opinions
Etiquetes: , ,
0

L’anunci per part d’ETA del final definitiu de les seves activitats ha resultat per a la majoria dels ciutadans espanyols, bascos, catalans, un bàlsam, una bona notícia dins d’aquest món actual on precisament el que escasseja són les bones notícies. Tot i que cal anar amb compte perquè un sector almenys molt sorollós (no sé si també nombrós) no ha encaixat la nova amb gaire esportivitat argumentant la insuficiència dels plantejaments d’ETA, la desconfiança en la seva declaració o la necessitat en definitiva de trinxar a l’enemic sense pietat encara que això provoqui més víctimes innocents. Es tracta de gent propera a l’esperit de la portada publicada pel rotatiu dretà ABC el dia en què va concloure la conferència de pau de Donosti, en el qual s’acusava el grup d’Annan, Adams, Ahern i altres personatges reconeguts internacionalment ni més ni menys que d’estar al servei d’ETA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Presons identitàries

Posted: Octubre 24, 2010 in Llibres
Etiquetes: ,
0

[Escrit el 12 d’octubre de 2010 a Opinions Sense Homologar]

Ja ha passat el 12-O i com el 11-S o qualsevol altra data patriòtica jo només he aprofitat la festa del dia de festa, però mentre el rellotge passava per aquests moments i les seves agulles senyalaven fites tan transcendentals (no per a mi) jo estava llegint un llibre de Jean Daniel que ell va titular “La presó jueva”.

Aquest llibre que tracta envers la identitat jueva i la seva relació amb l’estat israelià, exercita en l’anàlisi sobre quelcom que ens és general a molts membres de la espècie humana a saber; la obsessió identitària, en una formula o altre, i la recerca forçada d’arrels a prop i lluny, allà on sigui.

Evidentment aquest llibre no té només com a objectiu això, i el que fa bàsicament és defensar el dret de ser jueu i no ser ni israelià ni sionista, concepte que sovint a alguna gent se’ns oblida perillosament en els calaixos de la ignorància. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Allò anti-siri

Posted: Octubre 24, 2010 in Opinions
Etiquetes: ,
0

[Post penjat a Opinions Sense Homologar el 20 de novembre de 2007] – [les coses no han  variat gens ni mica en termes de manipulació occidental del context i la darrera visita d’Ahmadineyad al Líban  demostra aquest fet; la premsa europea ha demonitzat la visita del president iranià. No tindria que ser necessari dir que Ahmadineyad és un criminal, però dificilment arriba als nivells d’algun dels nostres grans presidents occidentals. Wikileaks ens ho certifica!! ]

Síria es un país que segons el departament d’estat nordamericà pertany al denominat eix del mal. És una dictadura, no ens enganyem, Basher al-Assad és el fill del seu pare, i per això és el president de la República. No hi ha eleccions, la premsa està controlada, les ONGs estan prohibides i la gent no parla de política per por. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Older Entries
Newer Entries