Posts Tagged ‘Àfrica’

Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.

En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.

(més…)

M’ha semblat una obra molt esperançadora, que m’injecta més ànim al voltant d’una de les meves darreres obsessions; que és que sense espiritualitat no podrem desprendre’ns de la colonialitat occidental i la seva cosificació sistemàtica, ni de la seva conversió d’absolutament tot en mercaderia. És cert que tampoc no conté el manual d’instruccions per accedir a l’objectiu, però sí que dona idees de com fer el camí. És dirigit a les poblacions afrodescendents, però també a altres poblacions colonitzades, i de manera indirecta a les persones blanques que intentem fugir de la nostra civilització colonial.

(més…)

Un llibre perfecte, que combina de manera equilibrada un gran sentit de l’humor i un contingut profundament dramàtic, que a més a més està molt ben contextualitzat. Explica molt bé detalls històrics, polítics i socials que situen molt a qui el llegeix.

Ens presenta l’Apartheid, com un racisme dissenyat a la perfecció, fonamentat en un compendi de lleis extremadament elaborades que recull els pitjors racismes del món i els reuneix en el desplaçament de la població nativa, l’esclavatge i la segregació. Amb els errors inherents a la bogeria del seu objectiu, apareixen coses com ara que els xinesos són negres i els japonesos blancs. Dilemes com que una parella blanca tingui un fill o filla massa fosc i hagi de decidir si abandonar el seu estatus blanc o el fill. O que la mare del protagonista s’hagi de camuflar en una xarxa de prostitució per poder treballar de secretaria al barri blanc.

(més…)

Aquesta obra aprofundeix d’una manera incisiva en els anomenats feminismes islàmics, basant-se principalment en les experiències de les dones marroquines i les seves associacions, i desenvolupa el treball en el marc d’una tesi doctoral de teoria política i teoria democràtica de la UAM. Des del meu punt de vista, encara que el llibre és molt complet i dens, pivota sobre una idea clau; que és la de la presó epistemològico-existencial en què sotmet la colonialitat occidental a la majoria de pensaments del món, incloent-hi els feminismes occidentals i fins i tot els postcolonials, i, per tant, ens descriu les conseqüències epistemicides que impedeixen alliberar el pensament de l’opressió colonial.

(més…)

Aquest ha estat un llibre preciós que em va recomanar dins del seu laboratori Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ . M’ha fet reflexionar en moltes direccions. De fet,  al voltant d’aquesta obra podria començar reflexionant des d’un dels darrers paràgrafs de l’autor;

“D’això ha tractat aquest llibre sobre la política lingüística africana: de l’alliberament nacional i democràtic. La crida a redescobrir i reprendre les nostres llengües és en realitat una invitació a regenerar-nos i a reconnectar amb els milers de llengües revolucionàries que a l’Àfrica i a tot el món exigeixen l’alliberament.”

(més…)

L’altre dia va caure a les meves mans un llibre que m’ha deixat al·lucinada i que no puc evitar recomanar. Penjo la portada, contraportada i índex.

M’ha semblat sintètic resumir l’objectiu del llibre amb un paràgraf del prefaci “No es tracta simplement d’un exercici de nostàlgia o enyorança d’una època en què el canvi revolucionari semblava possible, sinó més aviat un projecte polític que espera salvar allò que queda de la tradició de l’Àfrica Roja – que ha estat traïda i violentament reprimida i esborrada – i construir-ne una política revolucionària Negra. És, en definitiva, una temptativa de Salvage-Marxism: un comunisme a les ruïnes que intenta recuperar el llegat de l’alliberament nacional. Encara tenim molt per aprendre de la política d’Eduardo Mondlane, Amilcar Cabral, Walter Rodney i Andrée Blouin. Potser podem construir alguna cosa nova a partir del seu pensament polític, una cosa que s’aferra a la promesa utòpica de llibertat i es negui a deixar-la anar”. (més…)

Libia

Posted: Setembre 14, 2023 in Opinions
Etiquetes: , , , , , ,
Líbia. El 2011 una coalición occidental liderada por la OTAN, en la cual estaban implicados los gobiernos de la UE, lanzó una acción militar para derrocar a Gadaffi. Hasta entonces Líbia era un pais estable, que ofrecía empleo a mucha gente del Sahel. Yo habia hablado con gente de Mali que recuerda con añoranza los tiempos en que se podia buscar trabajo allí y no hacia falta ni plantearse cruzar el mar. Si, era una dictadura, aunque menos inhumana y salvaje que por ejemplo la de Arabia Saudí o algunas otras apoyadas por occidente.

(més…)

Avui llegint el diari m’he assabentat de que el govern espanyol a detingut i empresonat a Mohammed Samraoui, ex-cap del contraespionatge algerià que estava al govern quan el FIS va guanyar les eleccions generals.

No deixa de ser preocupant veure com s’intenta ofegar qualsevol probabilitat de que l’origen dels crims que es van cometre a Algèria els anys 90 surti a la llum.

Fa un parell d’anys vaig llegir un llibre de Nesroulah Yous, “la mort a Bentalha”, que hem va deixar horroritzat i profundament preocupat, sobretot per la proximitat dels crims massius que es van cometre i per la inexistència de cap fil coherent que expliqui que va passar allà en el món mediàtic convencional.

(més…)

Nampula, cruïlla de camins

Posted: Octubre 1, 2007 in Opinions
Etiquetes: , ,

L’Alfonso i jo vam iniciar la marxa amunt amb el Ramun i el seu amic. A mitja carena del ronyó de granet vam saludar a uns picapedrers que aturaven la seva feina per observar amb curiositat el nostre progrés inexplicable en direcció cap amunt. Potser pensàvem que érem blancs que veníem a comprar la pedrera o a instal·lar-hi qui sap que, o que érem blancs idiotes, cosa més probable.

(més…)