M’agrada la pintura. Aquest quadre només el tinc jo. On estava n’havia una infinitud molt diversa però jo vaig fer-me propietari d’aquest. «Gel gelat» el vaig nombrar quan convertia el fitxer de raw a jpg. No se si és un nom provisional o definitiu. Li vaig posar perquè vaig veure el gel i quan el vaig tocar estava gelat. Hi ha gent que gasta fortunes emmagatzemant quadres d’autors humans celebres. Aquest quadre no és de cap autor humà. Si fos d’un autor humà o inhumà diria que es diu Torrent perquè és un trosset gelat del Torrent de La Golarda. Tinc un Torrent inèdit. Me’l vaig endur de franc aquest passat diumenge.
Posts Tagged ‘Aigua’
0
Fulla de roure
Posted: gener 15, 2017 in Caminar pel riu, MicroreflexionsEtiquetes: Aigua, Gel, Riu Calders 0
Una fulla de roure atrapada en el gel a la riera de la Golarda. Les gotes d’aire resulten sorprenents. Quan va arribar el fred? Quan l’aigua es va glaçar una munió de gotes d’aire intentaven surar i sortir del líquid? Em resulta estrany. La meva concepció del temps i de la matèria fa que aquesta imatge s’escapi de la meva comprensió. El fred és tant ràpid? L’aire tan lent? L’aigua tan densa?
Soc beneita, però diguem
per què no em vas fer
insensible i dura
com qualsevol roc
cairut i groller.
Llavors com a molt
amb l’aigua i el temps
amb el vent, la sorra
dels avantpassats
fina i abrasiva
m’hauria endolcit,
perdut les arestes,
convertit en còdol,
permetent el buit
en el frec amb d’altres
construint racons
entre les altres pedres
suaus i rodones,
on hi gaudiríem
joioses el teu amor diví.
La propera vegada
si em permeteu triar,
preferiré ser aigua;
En gotes petitones
meloses i inconscients,
lluents en teranyines.
O en onades gegants,
brutals i irresponsables,
irades d’escuma.
Absorbiré brutícies,
netejaré ànimes,
humitejaré llavis,
ensorraré vaixells,
lleparé serralades,
desfaré fonaments.
I res farà que senti
ni per un breu moment
l’aflicció humana.
Incivilitzada 