Posts Tagged ‘Caminar’

Avui estic al meu estimat riu de sempre. Intento caminar ignorant les nostres presències. El meu cap diu natura, natura, natura… Repeteixo aquesta ficció amb desig. Si veig un visó no li preguntaré la raó de per què és aquí. Hi ha tantes coses que són producte de les nostres presències! De vegades m’emmalalteix ser-ne conscient. Li dic al meu cap que calli i que es deixi passejar amb el seu cos dissident, com si fos el que és, una part més d’aquest últim.

Decideixo iniciar un dels meus humils “walkabouts” personals mitjançant els quals intercanvio sensacions amb comunitats llunyanes de forma cibernètica. Paraula aquesta de “walkabout” que vaig llegir al llibre de “Walkspaces” de Careri, i que segurament no significa un recorregut iniciàtic més o menys delineat que recorre un sistema geogràfic organitzat sobre la base de determinades llegendes, mites, senyals dels avantpassats o creences d’una comunitat, però és el que jo entenc. (més…)

No-camp

Posted: gener 25, 2019 in Caminar pel riu
Etiquetes: , ,

Una de les zones que també sovintejo en les meves caminades és la del riu Calders al sector que va des de gairebé el seu naixement, en els rierols propers a Collsuspina, fins on pren contacte amb Navarcles. És una zona molt extensa, que més o menys a partir de Marfà es va definint com a riu, i que més endavant forma uns meandres molt marcats. Algun d’aquests meandres han estat abandonats per la llera, s’han convertit en zona de cultius i representen de forma molt didàctica el model de formació geològica d’aquest tipus d’estructura.

Vaig començar a explorar la zona intensament a principis de l’any 2010, quan em van diagnosticar la meva malaltia autoimmune. Va ser un alleujament per al meu estat físic i mental mudar-me del Poble Sec fins allà. El contacte amb aquell entorn natural em va fer més suportable el nou estigma. No obstant això, ara que ja fa gairebé deu anys que vagarejo per allà, els meus sentiments i divagacions van prenent altres formes. Aquest no deixa de ser un territori que es troba immers a mig camí entre el maltractament i l’abandonament. (més…)

“Resulta extremadament molest trobar en algun tram un d’aquests subcossos nus que s’entesten a desplaçar-se únicament mitjançant la força de les seves precàries estructures i completament desproveïts de qualsevol mena d’embolcall protector. La nostra civilització potser sobreprotegeix els subcossos i això possibilita que la legislació caigui amb tot el seu pes sobre qualsevol pacífic transportat que ensopegui accidentalment amb un d’ells.

(més…)