Posts Tagged ‘Capitalisme’

No us ha passat que els intents de llegir “El Capital” de Marx han acabat en brots de desesperació? Quan era jove vaig intentar-lo llegir unes quantes vegades, però no vaig acabar ni el primer volum. Sempre va ser una pedra a la sabata no haver llegit a un pensador tan crucial. Llavors vaig fer intents amb llibres introductoris hipotèticament més senzills o amb obres que sintetitzessin els pensaments del marxisme d’una manera entenedora. La raó fonamental de la necessitat d’entendre els principis del marxisme en el meu cas rau en el fet que quan intentes aprofundir en certes línies de pensament, com per exemple la descolonialitat o l’antiimperialisme, el marxisme apareix arreu i resulta imprescindible tenir-ne un coneixement bàsic.

La tasca no és fàcil perquè Marx va elaborar un pensament molt ampli i complex, que a més a més, com és d’esperar en qualsevol persona dinàmica, va anar canviant al llarg de la seva vida. En les meves temptatives recents he trobat algun llibre entenedor i introductori del marxisme com el d’Edward Reiss “Una guia para entender a Marx” o “Introducción al marxismo” d’Henri Lefevbre, entre d’altres, però un que m’ha sorprès gratament és el publicat per Kohei Saito; “El capital des de zero”. (més…)

Tomàquets del dimoni

Posted: Agost 15, 2012 in Flipades
Etiquetes: ,

Vaig trobar aquests Tomàquets del dimoni en un camp llaurat a prop del Molí de Calders. Davant hi havia un lledoner amb el fruit madur i vaig tastar la dolçor de la seva carn escassa. Normalment, es veu que aquests tomàquets del dimoni són negres o verds, i en aquest cas tenien un color carabassa sorprenent. I llavors jo vaig dir –doncs me’n menjaré un grapat. No són ni negres ni verds i això és un senyal que si me’ls menjo potser podré escapar de les urpes del capitalisme i viure per fi en un lloc pacífic sense ambicions ni hipoteques ni mercats– Dit i fet en vaig engrapar un bon tou amb les mans i nyam-nyam sense manies. De sobte em vaig veure convertit en un ésser minúscul i nostàlgic d’un passat més llunyà que l’immediat. Què dic? Més llunyà que el més llunyà dels passats però, així i tot, present en el meu estat d’ànim. L’angoixa em feia bullir per dins i d’entre la barbeta i la boca desprenia una ferum com de combustible químic. Si em passava el dit i l’ olorava la fortor era estranyament industrial.


(més…)