Soc beneita, però diguem
per què no em vas fer
insensible i dura
com qualsevol roc
cairut i groller.
Llavors com a molt
amb l’aigua i el temps
amb el vent, la sorra
dels avantpassats
fina i abrasiva
m’hauria endolcit,
perdut les arestes,
convertit en còdol,
permetent el buit
en el frec amb d’altres
construint racons
entre les altres pedres
suaus i rodones,
on hi gaudiríem
joioses el teu amor diví.
Incivilitzada 