Posts Tagged ‘Decolonialitat’

Els processos colonials han evolucionat i així també els racismes que se’n deriven. A mitjan segle XX els processos d’independència de molts països colonitzats ens van fer creure a l’entrada en una nova època en què les regnes de la història estarien millor repartides i en què aquests països podrien fer servir els seus recursos per millorar les seves vides. Tot i això, occident se les va enginyar per continuar practicant el colonialisme a control remot, mitjançant governs titella, maniobres financeres, cops d’estat o intervencions armades. Avui dia podem parlar de neocolonialisme o d’un colonialisme practicat mitjançant instàncies de poder “proxy” o delegades. (més…)

De la mateixa manera que alguns pensadors i pensadores ens van ensenyar a entendre que el nazisme no va ser un fenomen aïllat sorgit de manera estranya enmig de la nostra història, i ens van mostrar que era una evolució lògica de la deriva que Europa havia iniciat al segle XV amb la colonització i els seus genocidis, hem d’entendre que allò que l’estat d’Israel fa a Gaza és una altra evolució lògica d’una civilització occidental corrompuda per la força, l’avarícia i el crim. No en va, països com Alemanya i França, que van ser els principals responsables de l’holocaust, la primera de manera activa i la segona de manera més passiva, però col·laboradora (Vichy), són els que ara defensen de manera repugnant el genocidi que es comet a Gaza i difamen contra qualsevol oposició mitjançant maldestres acusacions d’antisemitisme, usant així la tàctica goebeliana de propaganda falsària. (més…)

Bé, doncs un altre llibre i una altra autora genial més facilitada al cercle de lectura del fenomenal laboratori antiracista de la Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/. Aprofito per recomanar-vos que us subscriviu al seu laboratori, jo fa quasi dos anys que hi soc i n’estic molt satisfeta; estic aprenent moltíssim.

En aquest comentari he intentat organitzar la meva exposició en dos blocs de lectura; el primer que arriba fins a “Leer por fin a los escritores subsaharianos” i el segon que comença a partir del capítol “Les negres realitats de França” i continua amb els “Hijos ocultos de Marianne” i acaba amb “Afrodescendientes en Francia”.

(més…)

Com tots els llibres del cercle de lectura de Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ , aquest és un altre de ben intens i a més a més exigent. Només cal veure les referències utilitzades; Fanon, Cesaire, Lugones, Oyewumi, Quijano, Maldonado Torres i moltes més. Hi ha moltíssima matèria, i jo aquesta vegada he volgut concentrar-me a comentar un sol capítol; el de Syl titulat “Revalorant allò humà com una forma de revalorar allò animal.” Precisament perquè em venia molt bé per repassar el funcionament d’aquesta línia de pensament decolonial.

De totes maneres a mi les reflexions de les germanes Ko em fan pensar que en el fons el que sento és que hauríem de superar l’antiespiritualitat del pensament occidental. No em sembla tant una cosa d’humanitat o animalitat, i la seva depreciació o revaloració consegüent. Si no més aviat de dotar d’espiritualitat tots els éssers, i deixar de permetre que la colonialitat cosifiqui tot el que se li posa pel mig. De fet, colonialitat i cosificació van de bracet i efectivament de poc serveix animalitzar allò humà, o humanitzar allò animal si al final tot acaba caient en el pensament de la colonialitat i la seva cosificació.

(més…)

M’ha semblat una obra molt esperançadora, que m’injecta més ànim al voltant d’una de les meves darreres obsessions; que és que sense espiritualitat no podrem desprendre’ns de la colonialitat occidental i la seva cosificació sistemàtica, ni de la seva conversió d’absolutament tot en mercaderia. És cert que tampoc no conté el manual d’instruccions per accedir a l’objectiu, però sí que dona idees de com fer el camí. És dirigit a les poblacions afrodescendents, però també a altres poblacions colonitzades, i de manera indirecta a les persones blanques que intentem fugir de la nostra civilització colonial.

(més…)

Aquesta obra aprofundeix d’una manera incisiva en els anomenats feminismes islàmics, basant-se principalment en les experiències de les dones marroquines i les seves associacions, i desenvolupa el treball en el marc d’una tesi doctoral de teoria política i teoria democràtica de la UAM. Des del meu punt de vista, encara que el llibre és molt complet i dens, pivota sobre una idea clau; que és la de la presó epistemològico-existencial en què sotmet la colonialitat occidental a la majoria de pensaments del món, incloent-hi els feminismes occidentals i fins i tot els postcolonials, i, per tant, ens descriu les conseqüències epistemicides que impedeixen alliberar el pensament de l’opressió colonial.

(més…)

Aquest ha estat un llibre preciós que em va recomanar dins del seu laboratori Desirée Bela-Lobedde https://www.desireebela.com/ . M’ha fet reflexionar en moltes direccions. De fet,  al voltant d’aquesta obra podria començar reflexionant des d’un dels darrers paràgrafs de l’autor;

“D’això ha tractat aquest llibre sobre la política lingüística africana: de l’alliberament nacional i democràtic. La crida a redescobrir i reprendre les nostres llengües és en realitat una invitació a regenerar-nos i a reconnectar amb els milers de llengües revolucionàries que a l’Àfrica i a tot el món exigeixen l’alliberament.”

(més…)

L’altre dia va caure a les meves mans un llibre que m’ha deixat al·lucinada i que no puc evitar recomanar. Penjo la portada, contraportada i índex.

M’ha semblat sintètic resumir l’objectiu del llibre amb un paràgraf del prefaci “No es tracta simplement d’un exercici de nostàlgia o enyorança d’una època en què el canvi revolucionari semblava possible, sinó més aviat un projecte polític que espera salvar allò que queda de la tradició de l’Àfrica Roja – que ha estat traïda i violentament reprimida i esborrada – i construir-ne una política revolucionària Negra. És, en definitiva, una temptativa de Salvage-Marxism: un comunisme a les ruïnes que intenta recuperar el llegat de l’alliberament nacional. Encara tenim molt per aprendre de la política d’Eduardo Mondlane, Amilcar Cabral, Walter Rodney i Andrée Blouin. Potser podem construir alguna cosa nova a partir del seu pensament polític, una cosa que s’aferra a la promesa utòpica de llibertat i es negui a deixar-la anar”. (més…)

La irrupción del Estado Islámico en Próximo Oriente produjo un gran estupor entre la gente occidental, sobretodo por la brutalidad e intolerancia extremas que impulsa el espíritu de este movimiento islamo-fascista. Desde mi punto de vista un poco de repaso en la historia contemporánea de la región aún genera más estupor, porqué nos demuestra que el fenómeno no es tan nuevo y que sorprendentemente ha sido tolerado y apoyado por Reino Unido desde su concepto pragmático de dominio fundamentado en la Pax Británica, un relevo tomado por EEUU con su Pax Americana y sus interesadas y hipócritas relaciones con Arabia Saudita.

(més…)

Con frecuencia, ante determinados problemas de carácter territorial, ya sean de tipo interno o que puedan estar relacionados con conflictos entre dos o más estados-nación, se recurre a la idea del derecho internacional. Es un artefacto que siempre me ha resultado extraño, o por lo menos dudoso en cuanto a su supuesta legitimidad, porque la historia nos muestra que ese tal “derecho” se ha fundamentado por lo general en la fuerza. Seguramente lo que debería haber es una justicia internacional que obligara a todas esas potencias que han usado la fuerza y han generado graves problemas de convivencia en diferentes partes del mundio a reparar sus crímenes.

(més…)